Dos vots més per Aliança Catalana (català)

El divendres, 14 de març, ens van robar estant a casa (una quarta planta), aprofitant que estem fent obres i que les portes s’obrien i es tancaven pels operaris.

Estem segurs de que no van ser ells perquè el mòbil i la tablet que es van emportar estaven allà quan va sortir l’últim, però la porta va quedar ajustada no més de 5 minuts i llavors van aprofitar la oportunitat. 

Creiem que devien estar vigilant-nos des-de la planta superior, amagats dins de la sala de màquines de l’ascensor, que vam trobar oberta i amb la clau dins.

Per sort no vam veure ni sentir res, no van remoure res i sols es van emportar el que van trobar sobre la taula de l’estudi perquè, d’haver-los vist, podria haver estat molt pitjor, pel lladre o per nosaltres.

Vam fer un seguiment dels objectes sostrets i el mòbil va acabar en una casa d’una sola vivenda que podem veure des de la finestra de la meva cuina i la tablet en un edifici de varies plantes a pocs metres de casa.

Naturalment vam anar a fer la denuncia als Mossos d’Esquadra, i l’agent que ens va atendre (molt amable, per cert) ens va dir tantes vegades que no hi havia res a fer, que casi tenim de consolar-lo nosaltres a ell.

La impressió, a part de la vulnerabilitat que tenim en poder ser agredit dins de la nostra llar, és de total indefensió ja que les lleis semblen protegir més al delinqüent que al ciutadà.

Bon exemple és el cas de les ocupacions il·legals, on la factura d’una pizza a domicilio resulta tenir el mateix valor que la escriptura notarial de propietat de la habitatge, un sense sentit impossible d’entendre.

Naturalment vam sortir de la comissaria convençuts de que, en les properes eleccions, Aliança Catalana tindrà dos vots més perquè alguna cosa cal canviar en aquest país.

Dos votos más para Alianza Catalana

El viernes, 14 de marzo, nos robaron estando en casa (una cuarta planta), aprovechando que estamos haciendo obras y que las puertas se abren y se cierran por los operarios.

Estamos seguros de que no fueron ellos porque el móvil y la tablet que se llevaron estaban allí cuando salió el último, pero la puerta quedó ajustada no más de 5 minutos y entonces aprovecharon la oportunidad.

Creemos que debían estar vigilándonos desde la planta superior, escondidos dentro en la sala de máquinas del ascensor, que nos encontramos abierta y con la llave dentro.

Por suerte no vimos ni sentimos nada, no removieron nada y solo se llevaron lo que encontraron sobre la mesa del estudio porque, de haberlos visto, podría haber sido mucho peor, para el ladrón o para nosotros.

Hicimos un seguimiento de los objetos sustraídos y el móvil acabó en una casa de una sola vivienda que podemos ver desde la ventana de mi cocina y la tableta en un edificio de varias plantas a pocos metros de casa.

Naturalmente fuimos a hacer la denuncia a los Mossos de Esquadra, y el agente que nos atendió (muy amable, por cierto) nos dijo tantas veces que no había nada que hacer, que casi tenemos que consolarlo nosotros a él.

La impresión, a parte de la vulnerabilidad que tenemos al poder ser agredido dentro de nuestro hogar, es de total indefensión ya que las leyes parecen proteger más al delincuente que al ciudadano.

Buen ejemplo es el caso de las ocupaciones ilegales, donde la factura de una pizza a domicilio resulta tener el mismo valor que la escritura notarial de propiedad de la vivienda, un sinsentido imposible de entender.

Naturalmente salimos de la comisaría convencidos de que, en las próximas elecciones, Alianza Catalana tendrá dos votos más porque algo hay que cambiar en este país.

Propietaris tontos (català)

Es vostè propietari d’un pis, un apartament o una vivenda? Ha fet totes les gestions com indica la llei? Ha pagat la hipoteca, el notari i tot el demès?

Paga la llum, l’aigua, el gas i la resta de subministres? Paga, a més, els impostos que li venen de l’ajuntament: IBI, escombraries, guals..? Té assegurança, hi fa manteniment?

Doncs deixi’m que li digui que vostè es tonto… i perdoni’m, no és que tingui res en contra seva, més aviat el contrari, m’identifico amb vostè ja que tinc dos pisos i, per tant, soc doblement tonto.

Sols li ho indico perquè tot això ens ho podríem haver estalviat simplement ocupant la vivenda que ens interessés, i demanant que ens portessin una o dues pizzes de 15 euros per a “demostrar” que allò es casa nostra.

Imagini’s el que podríem haver-nos estalviat, per una o dues pizzes, és a dir, per uns 30 euros: fer i pagar una hipoteca, acudir a un notari, fer una assegurança per que cobri el banc si un la palma...

I no sols això, si ocupéssim un pis amb subministres, el propietari, és a dir el pobre tonto que, com vostè i com jo, ha volgut fer les coses be, té que seguir pagant la llum, l’aigua, el gas i fins i tot la subscripció de Netflix.

El jutge, al que li importa un rave el que els puguin passar als tontos, aplicarà una llei mancada de la més mínima racionalitat i no resoldrà el cas fins passats un parell d’anys. Mentre tant nosaltres a viure a costa d’altri…

Però no s’amoïni si ens desallotgen perquè tot el barri s’hi oposarà, al cap i a la fi, vostè i jo som bones persones i la gent surt al carrer encara que els ocupes siguin una banda criminal que fa negocis amb la propietat aliena.

I si ens fan fora, em preguntarà vostè? Doncs molt senzill, tornem a ocupar de nou, que diuen els que van de progres que això és la solidaritat…

Propietarios tontos

¿Es usted propietario de un piso, un apartamento o una vivienda? ¿Ha hecho todas las gestiones como indica la ley? ¿Ha pagado la hipoteca, el notario y todo lo demás?

¿Paga la luz, el agua, el gas y el resto de suministros? ¿Paga, además, los impuestos que le vienen del ayuntamiento: IBI, basuras, vados..? ¿Tiene seguro, hace mantenimiento?

Pues déjeme que le diga que usted es tonto… y perdóneme, no es que tenga nada en su contra, más bien al contrario, me identifico con usted puesto que tengo dos pisos y, por lo tanto, soy doblemente tonto.

Sólo se lo indico porque todo eso nos lo podríamos haber ahorrado simplemente okupando la vivienda que nos interesara, y pidiendo que nos trajeran una o dos pizzas de 15 euros para “demostrar” que es nuestra casa.

Imagínese lo que podríamos habernos ahorrado, por una o dos pizzas, es decir, por unos 30 euros: hacer y pagar una hipoteca, acudir a un notario, hacer un seguro para que cobre el banco si uno la palma...

Y no solo eso, si okupáramos un lugar con suministros, el propietario, es decir el pobre tonto que, como usted y como yo, ha querido hacer las cosas bien, tiene que seguir pagando luz, agua, gas y hasta la subscripción de Netflix.

El juez, al que le importa un bledo lo que les pueda pasar a los tontos, aplicará una ley carente de la más mínima racionalidad, y no resolverá el caso hasta pasados un par de años. Mientras tanto nosotros a vivir a costa de otro…

Pero no se preocupe si nos desalojan porque todo el barrio se opondrá, al fin y al cabo, usted y yo somos buenas personas y la gente sale a la calle aunque los okupas sean una banda criminal que hace negocios con la propiedad ajena.

¿Y si nos echan, me preguntará usted? Pues muy sencillo, volvemos a okupar de nuevo, que dicen los que van de progres que eso es la solidaridad…

Els joves estan perduts (català)

Els estudiants sempre tenen estructurat el seu programa d’activitats (el proper examen, etc.) ja que tenim la infantesa més estructurada i supervisada de la història. Però quan es llicencien es troben amb la vida adulta menys estructurada de la historia.

Pares, mestres i tutors d’ahir seguien i aprovaven la marxa de l‘estudiant. Però en la vida dels adults, ha desaparegut, aquesta  tutoria. El món ni els supervisa, ni sap com es diuen, ni li importa qui son.

Abans, els adults joves adoptaven la feina, la religió, el lloc de residència i la identitat dels seus pares. Ara s’espera que el nou adult busqui el seu propi camí professional, els seus valors i creences, la seva parella, les seves idees polítiques i les seves identitats socials.

I no sols això, sinó que darrerament els demanem que decideixin la seva identitat de gènere, és a dir, l’orientació sexual que volen tenir, fins i tot abans de descobrir la seva pròpia sexualitat.

Com estudiants els preparàvem pel curt termini (el proper examen); però com adults ningú els ha parlat de les habilitats necessàries per afrontar les decisions a llar termini que seran les més rellevants de les seves vides: triar una professió, comprometre’s, tenir fills, signar una hipoteca…

El resultat no pot ser més decebedor. Les dades dels EEUU diuen que l’estatunidenc mitjà te set feines entre els vint i els trenta anys i canviarà de residència cada tres anys. La meitat creuen no tenir plans de vida, però és la edat amb màximes taxes d’alcoholisme i drogoaddicció.

La vida d’aquests nous adults es caracteritza per la desorientació, la solitud, la desafecció, el dubte, l’atur i els disgustos sentimentals, mentre els seus pares es tornen bojos poc a poc. A qui li estranya?

Los jóvenes están perdidos (castellano)

Los estudiantes siempre tienen estructurado su programa de actividades (el próximo examen, etc.) ya que tenemos la niñez más estructurada y supervisada de la historia. Pero cuando se licencian se encuentran con vida adulta menos estructurada de la historia.

Padres, maestros y tutores de ayer seguían y aprobaban la marcha del estudiante.  Pero en la vida de los adultos, ha desaparecido esa tutoría. El mundo ni les supervisa, ni sabe cómo se llaman, ni le importa quién son.

Antes, los adultos jóvenes adoptaban el trabajo, la religión, el lugar de residencia y la identidad de sus padres. Ahora se espera que el nuevo adulto busque su propio camino profesional, sus valores y creencias, su pareja, sus ideas políticas y sus identidades sociales.

Y no solo eso, sino que últimamente les pedimos que decidan su identidad de género, es decir, la orientación sexual que quieren tener, incluso antes de descubrir su propia sexualidad.

Como estudiantes les preparábamos para el corto plazo (el siguiente examen); pero como adultos nadie les ha hablado de las habilidades necesarias para afrontar las decisiones a largo plazo que serán las más relevantes de su vida: escoger profesión, comprometerse, tener hijos, firmar una hipoteca…

El resultado no puede ser más desalentador. Los datos de EEUU dicen que el estadounidense medio tiene siete empleos entre los veinte y los treinta años, y se mudan de residencia cada tres años. La mitad creen no tener planes de vida, pero es la edad con máximas tasas de alcoholismo y drogadicción.

La vida de esos nuevos adultos se caracteriza por la desorientación, la soledad, el desapego, la duda, el subempleo y los disgustos sentimentales, mientras sus padres se vuelven locos poco a poco. ¿A quién le extraña?

El PP, més que incompetència (català)

El pas de la DANA per Valencia ha provocat un desastre sense precedents, amb els seus més de 200 morts, però la nefasta gestió que el PP està fent de la crisis no ens hauria de sorprendre perquè és el que han fet sempre.

Només cal recordar la tremenda potineria de Trillo amb els 62 morts del Yak 42, les mentides d’Aznar amb els 192 morts de l’atemptat del 11-M o l’ocultació que va fer Juan Cotino dels 47 morts del Metro de Valencia.

A més, son mestres traslladant la responsabilitat, preferiblement a ETA, com en l’atemptat del 11M; o a algun mort, ja sigui als conductors de l’Alvia i el Metro de Valencia, al pilot del Yak 42 o al capità del Prestige.

La incompetència, la mentida i la manipulació son els senyals d’identitat del PP, que sols respecta les regles de joc quan li son favorables, i quan no, es rebel·len contra tot.

El PP és hereu d’aquesta dreta que, per no saber perdre, va donar suport a la Gran Traïció de 1936 i a la dictadura feixista de Franco; i per no saber guanyar, va seguir assassinant durant 40 anys, per més que avui presumeixi de demòcrata.

Atemptat del 11M a Madrid, que el PP 
va atribuir a ETA sense cap prova

Llavors també van traslladar la responsabilitat: de la Gran Traïció van culpar a una suposada “amenaça roja”, i de la posterior repressió van culpar al “contuberni jueu-maçònic internacional” (sigui el que sigui tal bajanada).

El PP es nega sistemàticament al progrés del país perquè, no sols és la pitjor dreta d’Europa, sinó que és també el pitjor enemic d’Espanya i dels espanyols, per més que parli de patriotisme i s’embolcalli en la bandera.

Per si tot això fos poc, ha estat qualificat de banda criminal per la justícia nacional i estrangera, per la qual cosa no puc entendre que algú que digui estimar la nació li doni el seu vot per tal que la dirigeixi.