Mostrando entradas con la etiqueta Feminismo???. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Feminismo???. Mostrar todas las entradas

viernes, 19 de septiembre de 2025

Feministes negacionistes (català)

Em pregunto perquè les modernes feministes acusen de “negacionista” a qualsevol que s’atreveixi a dir que s’han passat tant que ja casi tothom comença a dubtar del seu discurs.

Com el tema és delicat, començaré per dir que no conec a ningú, home o dona, per més retrògrad que sigui, que no lamenti cada cas de violència contra les dones, i jo en soc el primer a fer-ho, naturalment.

Però, les modernes feministes ES VAN NEGAR a tenir un registre d’homes morts a mans de les seves esposes, per això van eliminar el que hi havia, que donava un resultat de 40 homes assassinats anualment per les seves dones.

També ES NEGUEN a que hi hagi un registre de mals tractes infantils, malgrat sigui la primera causa de mort entre nens de 2 a 5 anys.

Medea a punt d'assassinar
als seus fills (Delacroix)
Igualment ES NEGUEN a comptabilitzar com violència vicaria als menors morts  a mans de les seves mares (50% del total), el que implica que, per a elles hi ha nens morts de primera i de segona.

D’igual manera, ES NEGUEN a tenir un registre d’ancians maltractats, tot i que el prototip de dona maltractada sigui una anciana, de més de 75 anys, i qui la maltracta no és precisament la seva parella.

A més ES NEGUEN a comptabilitzar com a casos de violència de gènere a les lesbianes agredides o mortes por les seves parelles, també dones.

I es que les modernes feministes ES NEGUEN a acceptar que les dones puguin ser agressores i, fins i tot, assassines.

Per a elles no existeixen ni Medea, que va matar als seus fills per a fastiguejar a la seva parella, Jason; ni Clitemnestra, que va assassinar al seu marit, Agamenó, quan aquest va tornar de la guerra de Troia.

En fi, per més que els pesi, les úniques “negacionistes” en relació a la violència que es genera a l’entorn de la llar, son elles.


Feministas negacionistas (castellano)

Me pregunto porque las modernas feministas acusan de “negacionista” a cualquiera que se atreva a decir que se han pasado tanto que ya casi todo el mundo empieza a dudar de su discurso.

Como el tema es delicado, empezaré por decir que no conozco a nadie, hombre o mujer, por más retrógrado que sea, que no lamente cada caso de violencia contra las mujeres, y yo soy el primero en hacerlo, desde luego. 

Pero, las modernas feministas SE NEGARON a tener un registro de hombres muertos a manos de sus esposas, por eso eliminaron el que había, que daba un resultado de 40 hombres asesinados anualmente por sus mujeres.

También SE NIEGAN a que haya un registro de malos tratos infantiles, a pesar de que sea la primera causa de muerte entre niños de 2 a 5 años.

Medea, a punto de asesinar
a sus hijos (Delacroix)
Igualmente SE NIEGAN a contabilizar como violencia vicaria a los menores muertos a manos de sus madres (50% del total), lo que implica que, para ellas hay niños muertos de primera y de segunda.

De igual modo, SE NIEGAN a tener un registro de ancianos maltratados, aunque el prototipo de mujer maltratada sea una anciana, de más de 75 años, y quien la maltrata no es precisamente su pareja.

Además, SE NIEGAN a contabilizar como casos de violencia de género a las lesbianas agredidas o muertas por sus parejas, también mujeres.

Y es que las modernas feministas SE NIEGAN a aceptar que las mujeres puedan ser agresoras y hasta asesinas.

Para ellas no existen ni Medea, que mató a sus hijos para fastidiar a su pareja, Jasón; ni Clitemnestra, que asesinó a su esposo, Agamenón, cuando este regresó de la guerra de Troya.

En fin, por más que les pese, las únicas “negacionistas” en relación a la violencia que se genera en el entorno del hogar, son ellas.


sábado, 18 de mayo de 2024

Yaiza, qui et recordarà? (català)

Yaiza era una nena de 4 anys a la que la seva mare va matar per fer-li mal al pare, però no es considera víctima de violència vicària perquè la va matar una dona.

Quan una ideologia defensa que hi ha nens morts de 4 anys de primera i de segona, cal erradicar-la pel be de la societat, encara que sigui la versió oficial emparada per llei.

Els mals que ha portat la Llei de Violència de Gènere: injustícia en drets fonamentals, discriminació, enrariment de la vida familiar…, es van justificar perquè reduiria les dones assassinades. Ho ha aconseguit?

Quan vaig estudiar les dades pel meu llibre “Un país sense manual d’instruccions”, en els 4 anys anteriors a la Llei (1999 a 2002), hi van haver 55’25 dones assassinades anualment pels seus marits.

Avui el Ministeri diu que en aquests 21 anys (2003 a 2023) de la Llei han mort  1.195 dones, és a dir, 56’90.

Desprès de 21 anys, d’invertir milers de milions d’euros y col·locar a milers de feministes radicals en càrrecs a mida, les dones salvades son: ZERO.

Però la Llei oblida massa coses, per exemple:

.- Oblida a les ancianes maltractades (són la majoria), la qual cosa desmenteix que al feminisme radical li interessin les dones.

.- Oblida als menors. El Ministeri de Justícia va reconèixer, el 2022, 50 filicidis en 15 anys, 26 assassinats per la mare i 24 pel pare. Per tant, en 21 anys són 70 nens morts (la majoria “de segona” com la Yaiza).

.- Oblida als homes assassinats per les seves esposes, que eren 40 anuals quan vaig publicar el meu llibre abans esmentat, per tant en 21 anys són 840.

.- I oblida als homes que se suïciden durant una separació (630 el 2006), és a dir que en 21 anys, s’han suïcidat uns 13.230.


Yaiza, ¿quién te recordará? (castellano)

Yaiza era una niña de 4 años a la que su madre mató para hacerle daño al padre, pero no se considera víctima de violencia vicaria porque la mató una mujer.

Cuando una ideología defiende que hay niños muertos de 4 años de primera y de segunda, hay que erradicarla por el bien de la sociedad, aunque sea la versión oficial amparada por ley.

Los males que ha traído la Ley de Violencia de Género: injusticia en derechos fundamentales, discriminación, enrarecimiento de la vida familiar…, se justificaron porque reduciría las mujeres asesinadas. ¿Lo ha conseguido?

Cuando estudié los datos para mi libro “Un país sin manual de instrucciones”, en los 4 años anteriores a la Ley (1999 a 2002), hubo 55’25 mujeres asesinadas anualmente por sus maridos.

Hoy el Ministerio dice que en estos 21 años (2003 a 2023) de la Ley han muerto 1.195 mujeres, es decir, 56’90.

Después de 21 años, de invertir miles de millones de euros y colocar a miles de feministas radicales en cargos a medida, las mujeres salvadas son: CERO.

Pero la Ley olvida demasiadas cosas, por ejemplo:

.- Olvida a las ancianas maltratadas (son la mayoría), lo cual desmiente que al feminismo radical le interesen las mujeres.

.- Olvida a los menores. El Ministerio de Justicia reconoció, en 2022, 50 filicidios en 15 años, 26 asesinados por la madre y 24 por el padre. Por tanto, en 21 años son 70 niños muertos (la mayoría “de segunda” como Yaiza).

.- Olvida a los hombres asesinados por sus esposas, que eran 40 anuales cuando publiqué mi libro antes mencionado, por tanto en 21 años son 840.

.- Y olvida a los hombres que se suicidan durante una separación (630 en 2006), es decir que en 21 años, se han suicidado unos 13.230.


jueves, 6 de julio de 2023

Una pena de feminisme (català)

Sé que aquesta carta no em farà molt popular, però estic tip de tanta manipulació d’un suposat “feminisme”, que ni defensa a les dones, ni és igualitari, i que sols ha servit per generar desigualtat i donar ales al feixisme de VOX.

El perfil més habitual de dona maltractada és una anciana, de més de 75 anys, i qui la maltracta no és el seu espòs sinó els seus fills o altres cuidadors, però aquest “feminisme” s’ha oblidat d’elles i no ha creat cap estadística per saber quantes son.

A més, com aquest “feminisme” sol accepta que hi ha un tipus d’agressor, que és l’home, elimina de les estadístiques a les lesbianes, víctimes de violència a mans de les seves parelles també dones, per tant, queda desmentit que vulguin defensar a totes les dones.

La llei de la violència de gènere tampoc ha creat cap estadística per saber quants nens maltractats hi ha, tot i que el maltractament és la segona causa de mort entre nens menors de 5 anys.

En canvi, la llei sí que va eliminar les estadístiques que quantificaven als homes que morien a mans de les seves parelles, y que eren uns 40 anuals quan jo ho vaig analitzar per escriure el meu llibre “Un país sense manual d’instruccions”, fet que desmenteix que vulguin la igualtat. 

Tampoc tenen en compta les dades de suïcidis, uns 3600 anuals, de les quals el 75% són homes (2700) i molts d’ells se suïciden durant un procés de separació sense maltractar a les seves esposes, però aquestes xifres no les fan servir perquè no els son favorables.

No estic justificant res, perquè qualsevol que sigui el maltractador, no tenen perdó de Deu, però un tema tan greu i complex com la violència domèstica, no es pot afrontar abordant sols un 25% del problema, perquè així el fracàs està garantit.


Una pena de feminismo (castellano)

Sé que esta carta no me hará muy popular, pero estoy harto de tanta manipulación de un supuesto “feminismo”, que ni defiende a las mujeres, ni es igualitario, y que solo ha servido para generar desigualdad y darle alas al fascismo de VOX.

El perfil más habitual de mujer maltratada es una anciana, de más de 75 años, y quien la maltrata no es su esposo sino sus hijos u otros cuidadores, pero este “feminismo” se ha olvidado de ellas y no ha creado ninguna estadística para saber cuántas son.

Además, como este “feminismo” solo acepta que hay un tipo de agresor, que es el hombre, elimina de las estadísticas a las lesbianas, víctimas de violencia a manos de sus parejas también mujeres, por tanto, queda desmentido que quieran defender a todas las mujeres.

La ley de la violencia de género tampoco ha creado ninguna estadística para saber cuántos niños maltratados hay, a pesar de que el maltrato es la segunda causa de muerte entre niños menores de 5 años.

En cambio, la ley sí eliminó las estadísticas que cuantificaban a los hombres que morían a manos de sus parejas, y que eran unos 40 anuales cuando yo lo analicé para escribir mi libro “Un país sin manual de instrucciones”, lo cual desmiente que quieran la igualdad. 

Tampoco tienen en cuenta los datos de suicidios, unos 3600 anuales, de los cuales el 75% son hombres (2700) y muchos de ellos se suicidan durante un proceso de separación sin maltratar a sus esposas, pero esas cifras no las usan porque no les son favorables.

No estoy justificando nada, porque cualquiera que sea el maltratador, no tiene perdón de Dios, pero un tema tan grave y complejo como la violencia doméstica, no puede afrontarse abordando solo un 25% del problema, porque así el fracaso está garantizado.