Però els polítics no semblen haver après res, per
més que la pandèmia hagi posat sobre la taula els perills de paralitzar l’economia.
De res serveix que pregonin la importància de
mantenir el consum, de garantir la supervivència de les empreses o de seguir
generant riquesa, perquè ells continuen amb les seves idees preconcebudes
d’abans de la Covid.
Un exemple és voler endarrerir l’edat de
jubilació, en comptes de flexibilitzar-la per tenir pensionistes sans i amb
capacitat adquisitiva, que surtin i mantinguin oberts hotels i restaurants, després
de comprovar que sense el Imserso agonitzen lentament.
Creuen que les pensions no es podran pagar a llarg termini, així que si mantenen aquest 50% d’atur juvenil, molts joves no arribaran a cotitzar mai els anys necessaris per tenir una pensió i així els deu semblar que resoldran el problema.
Hi ha altre alternatives, per exemple, promoure
el canvi generacional a les empreses, que faciliti l’entrada dels joves al
mercat laboral, assegurant-los sous dignes que els permetin emancipar-se.
Amb uns pensionistes sans i amb poder
adquisitiu, més uns joves motivats, actius i ben pagats, es generaria riquesa i
l’economia s’enlairaria, multiplicant la prosperitat de tots.
Però cal ser realista, tot això està fora de l’abast
d’uns polítics mediocres i covards, que no pensen en el país sinó en mantenir
la seva cadira a base de baralles gallinàcies, de vols curts entre branques
carregades de detritus.
PROU REPRESSIÓ
AMNISTIA PRESOS POLÍTICS
AUTODETERMINACIÓ