Mostrando entradas con la etiqueta Justicia. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Justicia. Mostrar todas las entradas

miércoles, 28 de mayo de 2025

Marchena i la fe en la justícia (català)

El jutge Marchena es lamenta de que els espanyols estem perdent la fe en la justícia. Com diria Don Quixot, “coses veuràs, amic Sancho, que faran parlar a les pedres”.

¿Quina fe podem tenir en una justícia que va col·laborar amb la dictadura, ajudant a assassinar a més de 80.000 compatriotes i a empresonar a molts milers més, sense que hagi estat jutjada, ni depurada ni hagi demanat perdó?

¿Com podem tenir-li fe quan membres del PP asseguren tenir controlades sales senceres del Tribunal Suprem “per la porta del darrere”, sense que ningú hagi fet res ni se’ls hagi caigut la cara de vergonya?

¿Com es pot tenir fe en una justícia que assegura que les lleis son per complir-les, però sols aquelles que els agraden, perquè la llei d’amnistia, que no els agrada, es neguen a aplicar-la pels independentistes?

¿Com podem confiar en una justícia incapaç d’imaginar-se siquiera qui podia ser el Sr. M. Rajoy dels papers de Bárcenas, quan tots els espanyols sabíem perfectament de qui es tractava?


¿Com confiar en una justícia incapaç d’aturar la reincidència dels delinqüents, que poden desvalisar-te a condició de que ho facin per menys de 400 euros diaris, sense que els jutges facin res?

¿Com confiar en una justícia per a la qual els okupes, presentant el rebut d’una pizza, tenen el mateix dret que un propietari que hagi pagat els seus bons diners en notaris i registres de la propietat?

¿Com confiar en una justícia que “premia”, amb càrrecs al Tribunal Suprem, als protagonistes de veritables nyaps judicials como l’empresonament de Sandro Rosell?


Marchena y la fe en la justicia (castellano)

El juez Marchena se lamenta de que los españoles estamos perdiendo la fe en la justicia. Cómo diría Don Quijote, “cosas veredes, amigo Sancho, que harán hablar a las piedras”.

¿Qué fe podemos tener en una justicia que colaboró con la dictadura, ayudando a asesinar a más de 80.000 compatriotas y a encarcelar a muchos miles más, sin que haya sido juzgada, ni depurada ni haya pedido perdón?

¿Cómo podemos tenerle fe cuando miembros del PP aseguran tener controladas salas enteras del Tribunal Supremo “por la puerta de atrás”, sin que nadie haya hecho nada ni se les haya caído la cara de vergüenza?

¿Cómo se puede tener fe en una justicia que asegura que las leyes son para cumplirlas, pero solo aquellas que les gustan, porque la ley de amnistía, que no les gusta, se niegan a aplicarla para los independentistas?

¿Cómo vamos a confiar en una justicia incapaz de imaginarse siquiera quien podía ser el Sr. M. Rajoy de los papeles de Bárcenas, cuando todos los españoles sabíamos perfectamente de quien se trataba?


¿Cómo confiar en una justicia incapaz de parar la reincidencia de los delincuentes, que pueden desvalijarte a condición de que lo hagan por menos de 400 euros diarios, sin que los jueces hagan nada?

¿Cómo confiar en una justicia para la que los okupas, presentando el recibo de una pizza, tienen el mismo derecho que un propietario que haya pagado sus buenos dineros en notarios y registros de la propiedad?

¿Cómo confiar en una justicia que “premia”, con cargos en el Tribunal Supremo, a los protagonistas de verdaderas chapuzas judiciales como el encarcelamiento de Sandro Rosell?


miércoles, 19 de junio de 2024

Doble forma de mesurar de la justícia espanyola (català)

¿Cóm ens poden demanar que creguem en la justícia, en la separació de poders i en la independència judicial, quan cada dia veiem a aquesta mateixa  justícia emprar varies formes de mesurar o que és de tot menys justa?

¿Podem creure en la separació de poders quan s’empresona a la presidenta d’un parlamento, que és la seu de la sobirania popular, per permetre que es faci un debat que exigeixen els ciutadans?

Ara fins i tot han arribat a la persecució de la família de Pedro Sánchez, per fer caure el govern, mentre s’absol a la família del Sr. Aznar tot i que la seva esposa va vendre habitatge públic a fons voltor.

¿Podem creure en la independència judicial quan veiem com es persegueixen determinades idees polítiques (sempre les mateixes) i es toleren o s’encoratgen altres (també sempre les mateixes)?

¿Té sentit jutjar a Barcenas per repartir diner a la cúpula del PP però que no es persegueixi als que ho cobraven? ¿O que la justícia encara no sàpiga qui és M. Rajoy encara que la Policia els va indicar que era el president del govern?

¿Podem creure que és justa quan a dos manifestants que pugen a un cotxe per evitar un avalot els cauen 9 anys de presó; mentre el net de Franco és absolt desprès d’atropellar a dos guàrdies civil i donar-se a la fuga?

Suiza li ha recordat ¡per tercera vegada! al jutge García Castellón que els actes de Tsunami Democràtic no son terrorisme, y ell s’ha limitat a encongir-se d’espatlles i dir que el seu criteri li indica el contrari. Quina vergonya!

S’estranyen de que vulguem la independència, però estem tips d’actes jurídics que sempre beneficien al franquisme sociològic i tips de jutges que ens avergonyeixen cada cop que contacten amb la justícia internacional.


Doble vara de medir de la justicia española (castellano)

¿Cómo nos pueden pedir que creamos en la justicia, en la separación de poderes y en la independencia judicial, cuando cada día vemos a esa misma justicia emplear varias varas de medir o que es de todo menos justa?

¿Podemos creer en la separación de poderes cuando se encarcela a la presidenta de un parlamento, que es la sede de la soberanía popular, por permitir que se haga un debate que exigen los ciudadanos?

Ahora incluso han llegado a la persecución de la familia de Pedro Sánchez, para hacer caer al gobierno, mientras se absuelve a la familia del Sr. Aznar aunque su esposa vendió vivienda pública a fondos buitre.

¿Podemos creer en la independencia judicial cuando vemos cómo se persiguen determinadas ideas política (siempre las mismas) y se toleran o se alientan otras (también siempre las mismas)?

¿Tiene sentido juzgar a Bárcenas por repartir dinero a la cúpula del PP pero que no se persiga a los que lo cobraban? ¿O que la justicia aún no sepa quién es M. Rajoy aunque la Policía les indicó que era el presidente del gobierno?

¿Podemos creer que es justa cuando a dos manifestantes que se suben a un coche para evitar un tumulto les caen 9 años de prisión; mientras el nieto de Franco es absuelto tras atropellar a dos guardias civiles y darse a la fuga?

Suiza le ha recordado ¡por tercera vez! al juez García Castellón que los actos de Tsunami Democrático no son terrorismo, y él se ha limitado a encogerse hombros y decir que su criterio le indica lo contrario. ¡Qué vergüenza!

Se extrañan de que queramos la independencia, pero estamos hartos de actos jurídicos que siempre benefician al franquismo sociológico y hartos de jueces que nos avergüenzan cada vez que contactan con la justicia internacional.


jueves, 30 de mayo de 2024

Sobre indults i amnisties (català)

Fa uns dies va caure una terrassa a Palma, matant a 4 persones, i ara s’ha sabut que no tenia llicència d’activitat, ni d’ocupació.

El succés m’ha recordat un altre semblant, de 1969, ocorregut en un restaurant de Los Ángeles de San Rafael (Segovia), que l’autor Mariano Sánchez Soler esmenta en el seu llibre “Els rics de Franco”.

La imprudència temerària del propietari, Jesús Gil i Gil, va fer que el restaurant s’esfondrés atapeït de comensals. Les obres havien estat fetes pel propi Gil, sense permisos ni càlculs de cap tipus.

El sostre es va desplomar sobre 500 persones perquè el ciment no havia  forjat, la argamassa estava tova, el saló seguia a mig construir, els paletes havien tapat amb lones les finestres i envans sense rematar.

El resultat: 58 morts i 150 ferits. Eren temps d’imprudència e improvisació, en que ningú aturava una obra il·legal, potser per connivència amb funcionaris corruptes. Creuen que hem avançat?

El futur president del govern, Adolfo Suárez, era el Governador Civíl de Segovia, i presidia la Comissió Provincial d’Urbanisme, per la qual cosa va témer que se l’acusés de ser el responsable polític del desastre.

Jesús Gil, 26 mesos de presó per 58 morts
(menys de 15 dies per cadascún d'ells)


Mentre encara treien cadàvers, Suárez, irritat i fora de si, va protagonitzar un violent forcejament amb Jesús Gil, durant el qual el constructor va voler prendre-li la pistola a un policia, no se sap amb quina intenció. 

Jesús Gil va passar 26 mesos a la presó fins a ser indultat pel dictador. L’assumpte es va tancar indemnitzant a les víctimes i així va poder seguir la seva carrera exitosa de promotor immobiliari, alcalde i president de clubs esportius. 

S’indultava als afins al règim, encara que fos per sobre d’un pilot de morts.


Sobre indultos y amnistías (castellano)

Hace unos días se cayó una terraza en Palma, matando a 4 personas, y ahora se ha sabido que no tenía licencia de actividad, ni de ocupación.

El suceso me ha recordado otro parecido, de 1969, ocurrido en un restaurante de Los Ángeles de San Rafael (Segovia), que el autor Mariano Sánchez Soler menciona en su libro “Los ricos de Franco”.

La imprudencia temeraria del propietario, Jesús Gil y Gil, hizo que el restaurante se viniera abajo abarrotado de comensales. Las obras habías sido realizadas por el propio Gil, sin permisos ni cálculos de ningún tipo.

El techo se desplomó sobre 500 personas porque el cemento no había fraguado, la argamasa estaba blanda, el salón seguía a medio construir, los obreros habían tapado con lonas las ventanas y tabiques sin rematar.

El resultado: 58 muertos y 150 heridos. Eran tiempos de imprudencia e improvisación, en que nadie paraba una obra ilegal, quizá por connivencia con funcionarios corruptos. ¿Les parece que hemos avanzado?

El futuro presidente del gobierno, Adolfo Suárez, era el Gobernador Civil de Segovia, y presidía la Comisión Provincial de Urbanismo, por lo que temió que se le acusara de ser el responsable político del desastre.

Jesús Gil, 26 meses de cárcel por 58 muertos
(menos de 15 días por cada uno de ellos)

Mientras aún sacaban cadáveres, Suárez, irritado y fuera de sus casillas, protagonizó un violento forcejeó con Jesús Gil, durante el cual el constructor quiso quitarle la pistola a un policía, no se sabe con qué intención. 

Jesús Gil pasó 26 meses en prisión hasta ser indultado por el dictador. El asunto se zanjó indemnizando a las víctimas y así pudo seguir su carrera de boyante promotor inmobiliario, alcalde y presidente de clubs deportivos. 

Se indultaba a los afines al régimen, aunque fuera a costa de un montón de muertos.


sábado, 18 de mayo de 2024

Yaiza, qui et recordarà? (català)

Yaiza era una nena de 4 anys a la que la seva mare va matar per fer-li mal al pare, però no es considera víctima de violència vicària perquè la va matar una dona.

Quan una ideologia defensa que hi ha nens morts de 4 anys de primera i de segona, cal erradicar-la pel be de la societat, encara que sigui la versió oficial emparada per llei.

Els mals que ha portat la Llei de Violència de Gènere: injustícia en drets fonamentals, discriminació, enrariment de la vida familiar…, es van justificar perquè reduiria les dones assassinades. Ho ha aconseguit?

Quan vaig estudiar les dades pel meu llibre “Un país sense manual d’instruccions”, en els 4 anys anteriors a la Llei (1999 a 2002), hi van haver 55’25 dones assassinades anualment pels seus marits.

Avui el Ministeri diu que en aquests 21 anys (2003 a 2023) de la Llei han mort  1.195 dones, és a dir, 56’90.

Desprès de 21 anys, d’invertir milers de milions d’euros y col·locar a milers de feministes radicals en càrrecs a mida, les dones salvades son: ZERO.

Però la Llei oblida massa coses, per exemple:

.- Oblida a les ancianes maltractades (són la majoria), la qual cosa desmenteix que al feminisme radical li interessin les dones.

.- Oblida als menors. El Ministeri de Justícia va reconèixer, el 2022, 50 filicidis en 15 anys, 26 assassinats per la mare i 24 pel pare. Per tant, en 21 anys són 70 nens morts (la majoria “de segona” com la Yaiza).

.- Oblida als homes assassinats per les seves esposes, que eren 40 anuals quan vaig publicar el meu llibre abans esmentat, per tant en 21 anys són 840.

.- I oblida als homes que se suïciden durant una separació (630 el 2006), és a dir que en 21 anys, s’han suïcidat uns 13.230.


Yaiza, ¿quién te recordará? (castellano)

Yaiza era una niña de 4 años a la que su madre mató para hacerle daño al padre, pero no se considera víctima de violencia vicaria porque la mató una mujer.

Cuando una ideología defiende que hay niños muertos de 4 años de primera y de segunda, hay que erradicarla por el bien de la sociedad, aunque sea la versión oficial amparada por ley.

Los males que ha traído la Ley de Violencia de Género: injusticia en derechos fundamentales, discriminación, enrarecimiento de la vida familiar…, se justificaron porque reduciría las mujeres asesinadas. ¿Lo ha conseguido?

Cuando estudié los datos para mi libro “Un país sin manual de instrucciones”, en los 4 años anteriores a la Ley (1999 a 2002), hubo 55’25 mujeres asesinadas anualmente por sus maridos.

Hoy el Ministerio dice que en estos 21 años (2003 a 2023) de la Ley han muerto 1.195 mujeres, es decir, 56’90.

Después de 21 años, de invertir miles de millones de euros y colocar a miles de feministas radicales en cargos a medida, las mujeres salvadas son: CERO.

Pero la Ley olvida demasiadas cosas, por ejemplo:

.- Olvida a las ancianas maltratadas (son la mayoría), lo cual desmiente que al feminismo radical le interesen las mujeres.

.- Olvida a los menores. El Ministerio de Justicia reconoció, en 2022, 50 filicidios en 15 años, 26 asesinados por la madre y 24 por el padre. Por tanto, en 21 años son 70 niños muertos (la mayoría “de segunda” como Yaiza).

.- Olvida a los hombres asesinados por sus esposas, que eran 40 anuales cuando publiqué mi libro antes mencionado, por tanto en 21 años son 840.

.- Y olvida a los hombres que se suicidan durante una separación (630 en 2006), es decir que en 21 años, se han suicidado unos 13.230.


sábado, 13 de abril de 2024

Jutges culpables (català)

El govern ha anunciat que tancarà la Fundació Francisco Franco per fer  apologia del feixisme, la qual cosa és il·legal, immoral i propi d’èpoques passades, que cal oblidar per sempre.  

Però caldria recordar que cap dictador pot romandre en el poder si no és amb la complicitat dels tribunals de justícia, que legalitzen la injustícia i la violència d’Estat contra el poble oprimit. 

Els jutges van compartir, amb el dictador i els seus còmplices, la responsabilitat per crims calculats i perversos, els més devastadors comesos contra els espanyols en tota la nostra historia.

De fet, els jutges potser van ser mes culpables que alguns dels altres dirigents, perquè van admetre la ideologia feixista conscientment, quan ells, millor que ningú, l’haurien d’haver rebutjat.

Van intentar fer-nos creure que ho van fer per amor a la pàtria. Al cap i a la fi, què importa que perdin els seus drets els ciutadans? Què importa que se suprimeixi la sobirania nacional si és per la unitat d’Espanya?

I sota aquesta creença van prendre part activa en un sistema de tremenda crueltat e injustícia, imposat per un règim d’absolut menyspreu pels principis morals i legals vigents en les nacions civilitzades.

Amb les seves togues negres, van aplicar lleis que transgredien fins i tot la llei més elemental, perquè el seu propòsit era la repressió dels seus conciutadans i, més que judicis, van fer sacrificis rituals dels dissidents al règim.

Alguns jutges encara segueixen amb aquesta filosofia, ara contra l’independentisme. Si tant estimen Espanya haurien d’admetre la seva culpabilitat i fer un pas al costat, per tal que prevalgui la justícia, la veritat i el respecte a l’esser humà.


Jueces culpables (castellano)

El gobierno ha anunciado que cerrará la Fundación Francisco Franco por hacer apología del fascismo, lo cual es ilegal, inmoral y propio épocas pasadas, que hay que olvidar para siempre.  

Sin embargo, hay que recordar que ningún dictador puede permanecer en el poder si no es con la complicidad de los tribunales de justicia, que legalizan la injusticia y la violencia de Estado contra el pueblo oprimido. 

Los jueces compartieron, con el dictador y sus cómplices, la responsabilidad por crímenes calculados y perversos, los más devastadores cometidos contra los españoles en toda nuestra historia.

De hecho, los jueces quizá fueron más culpables que algunos de los demás dirigentes, porque admitieron la ideología fascista conscientemente, cuando ellos, mejor que nadie, debieron repudiarla por injusta. 

Trataron de hacernos creer que lo hicieron por amor a la patria. A fin de cuentas, ¿qué importa que pierdan sus derechos los ciudadanos? ¿Qué importa que se suprima la soberanía nacional si es por la unidad de España?

Y bajo esa creencia tomaron parte activa en un sistema de tremenda crueldad e injusticia, impuesto por un régimen de absoluto desprecio hacia los principios morales y legales vigentes en las naciones civilizadas.

Con sus togas negras, aplicaron leyes que transgredían incluso la ley más elemental, puesto que su propósito era la represión de sus conciudadanos y, más que juicios, hicieron sacrificios rituales de los disidentes al régimen.

Algunos jueces aún siguen con esa filosofía, ahora contra el independentismo. Si tanto quieren a España deberían admitir su culpabilidad y hacerse a un lado, para que prevalezca la justicia, la verdad y el respeto al ser humano.


jueves, 14 de marzo de 2024

La justícia al revés (català)

Quan els impulsors la Gran Traïció del 1936 van acabar usurpant el poder de la nació, van començar un procés de repressió que va convertir als colpistes en “els nacionals” i als lleials a la República en “els rebels”.

Va ser un canvi tant rocambolesc que Serrano Suñer, el cunyat del dictador, ho va catalogat de “justícia al revés”, que és una manera excel·lent de definir aquell sense sentit.

Per la nostra desgracia aquella “justícia” va romandre durant tota la dictadura, i va “legalitzar” la repressió de milers de persones, incloent l’execució de més de 60.000 compatriotes que sols demanaven pa i llibertat.

Encara que sembli mentida, aquesta mateixa “justícia” va continuar durant la Transició i va seguir mentint i manipulant per blanquejar la repressió, com estem veient en cas de l’execució de Salvador Puig Antich.

Aquesta “justícia” segueix avui actuant a Catalunya, contra l’independentisme, amb els mètodes de sempre: manipular i mentir, per més que el món sencer els digui que a l’octubre del 2017 no hi va haver ni violència ni cap ni delicte. 


Una “justícia” tant incompetent que ha tardat 7 anys en veure “terrorisme” en la actuació de Puigdemont i de Marta Rovira, i que acusa de delictes que no poden explicar davant la judicatura europea, sense que se’ls posin a riure. 

Els acusen jutges com García Castellón, que ha presumit públicament de burlar-se i mentir a juristes francesos…, i ara es lamenta de que a Europa ningú el creu. Increïble, però cert. 

Quan penso en tot això em faig dues preguntes: la primera es, si en temes de repressió la “justícia” espanyola ens ha dit alguna veritat des de 1936; la segona, quan ens decidirem a recuperar una JUSTICIA de veritat.


La justicia al revés (castellano)

Cuando los impulsores la Gran Traición del 1936 acabaron usurpando el poder de la nación, empezaron un proceso de represión que convirtió a los golpistas en “los nacionales” y a los leales a la República en “los rebeldes”.

Fue un cambio tan rocambolesco que Serrano Suñer, el cuñado del dictador, lo catalogó de “justicia al revés”, que es una manera excelente de definir aquel sin sentido.

Para nuestra desgracia aquella “justicia” pervivió durante toda la dictadura, y “legalizo” la represión de miles de personas, incluyendo la ejecución de más de 60.000 compatriotas que solo pedían pan y libertad.

Aunque parezca mentira, esa misma “justicia” continuó durante la Transición y siguió mintiendo y manipulando para blanquear la represión, como estamos viendo en el caso de la ejecución de Salvador Puig Antich.

Esa “justicia” sigue hoy actuando en Cataluña, contra el independentismo, con los métodos de siempre: manipular y mentir, por más que el mundo entero les diga que en octubre del 2017 no hubo ni violencia ni delito alguno.

Una “justicia” tan incompetente que ha tardado 7 años en ver “terrorismo” en la actuación de Puigdemont y de Marta Rovira, y que acusa de delitos que no pueden explicar ante la judicatura europea, sin que se les echen a reír. 

Les acusan jueces como García Castellón, que ha presumido públicamente de burlarse y mentir a juristas franceses…, y ahora se lamente de que en Europa nadie le crea. Increíble, pero cierto. 

Al pensar en todo esto me hago dos preguntas: la primera es, si en temas de represión la “justicia” española nos ha dicho alguna verdad desde 1936; la segunda, cuando nos decidiremos a recuperar una JUSTICIA de verdad.


domingo, 21 de enero de 2024

Una pena de gent (català)

A aquestes alçades poca gent pot dubtar de que els jutges en aquest país mengen a part.

Quan el Tribunal Constitucional va tenir un president que era militant del PP, amb carnet i tot, cap jutge va dir res, malgrat aquest fet era clarament contrari a la imparcialitat esperada en tant alt magistrat.

Quan un responsable del PP va presumir de que ells, una banda criminal, segons la  pròpia judicatura, controlaben la Sala Segona del Tribunal Suprem “per la porta del darrerre”, cap jutge va protestar ni es va mostrar avergonyit. 

Quan el Tribunal Suprem va canviar en 24 hores la sentència que havia dictat per que els bancs paguessin les despeses de les hipoteques, tirant per terra la seva credibilitat i prestigi, cap jutge va dir “aquesta boca és meva”.

Quan es va excarcel·lar Sandro Rosell, en comprovar-se que era innocent i, tot i així, es va premiar amb un ascens a la magistrada que l’había empresonat, cap jutge va denunciar la tremenda injustícia comesa.

Quan van acceptar no investigar qui era M. Rajoy, en els papers de Barcenas, ni la implicació de l’imàn de Ripoll en l’atemptat de Les Rambles, malgrat ser confident del CNI, cap jutge va mostrar la seva indignació. 

Atemptat de Les Rambles, 
13 morts i 100 ferits (15 greus)

¿Pero què passa quan el govern senser, no uns borratxos a la barra d’un bar, sinó els ministres de la nació, questionen a un jutge perquè sembla actuar amb intencionalitat política i no jurídica?

Doncs que aquests mateixos jutges, que haurien de ser els més interessats en treure les pomes podrides de la judicatura, si es que n’hi ha, surten en tromba mostrant un corporativisme propi de hooligans aixelebrats.

Una veritable pena de gente que, a més, esperen que ens els prenguem seriosament. 

Una pena de gente (castellano)

A estas alturas poca gente puede dudar de que los jueces en este país comen a parte.

Cuando el Tribunal Constitucional tuvo un presidente que era militante del PP, con carnet y todo, ningún juez dijo nada, a pesar de que aquel hecho era claramente contrario a la imparcialidad esperada en tan alto magistrado.

Cuando un responsable del PP alardeó de que ellos, una banda criminal, según la  propia judicatura, controlaban la Sala Segunda del Tribunal Supremo “por la puerta de atrás”, ningún juez protestó ni se mostró avergonzado.

Cuando el Tribunal Supremo cambió en 24 horas la sentencia que había dictado para que los bancos pagaran los gastos de las hipotecas, echando por tierra su credibilidad y prestigio, ningún juez dijo “esta boca es mía”.

Cuando se excarceló a Sandro Rosell, por comprobarse que era inocente y, sin embargo, se premió con un ascenso a la magistrada que le había encarcelado, ningún juez denunció la tremenda injustícia cometida.

Cuando aceptaron no investigar quien era M. Rajoy, en los papeles de Bárcenas, ni la implicación del imán de Ripoll en el atentado de Las Ramblas, a pesar de ser confidente del CNI, ningún juez mostró su indignación.  

Atentado de Las Ramblas,
13 muertos y 100 heridos (15 graves)

¿Pero qué ocurre cuando el gobierno entero, no unos borrachos en la barra de un bar, sinó los ministros de la nación, cuestionan a un juez porque parece actuar con intencionalidad política y no jurídica?

Pues que esos mismos jueces, que deberían ser los más interesados en apartar las manzanas podridas de la judicatura, si es que las hay, salen en tromba mostrando un corporativismo propio de hooligans descerebrados.

Una verdadera pena de gente que, además, esperan que nos los tomemos en serio.


jueves, 28 de diciembre de 2023

Els jutges no se senten estimats (català)

En escoltar a un senyor lamentar-se per TV de que els jutges no se senten estimats ni pels polítics ni per la societat, vaig creure que es tractava d’un monòleg d’El club de la comèdia, però no, era un jutge de veritat.

Que a aquestes alçades s’hagi d’explicar als togats dues de les lleis més antigues del món, a saber: que el respecte cal guanyar-se’l i que a la vida reculls allò que sembres, em sembla penós.

Els jutges que es queixen són els que mai han criticat les sentències injustes que van servir per legitimar l’assassinat d’Estat de més de 80.000 espanyols executats durant la dictadura.

Son els que no poden comparar-se amb els seus col·legues europeus, perquè ni son justos ni saben impartir més que aquella “justícia al revés” que deia Serrano Suñer i que considera que tots els espanyols que pensen son enemics.

Son els que, per fer carrera es van afiliar al PP i han retorçat les normes com han volgut perquè creuen que la pàtria cal defensar-la en contra dels ciutadans, amb lleis per a roba-gallines, no per als grans lladres.

Serrrano Suñer, que va batejar de 
"Justícia al reves" l'esperpent 
jurídic de la dictadura franquista 

No dubten en canviar sentències en 24 hores si una gran empresa els indica que se sent perjudicada, una vergonya que sols es dona en repúbliques bananeres i en aquest Corral del Caudillo en que han convertit Espanya.

I  tampoc dubten en ficar a la presó a qualsevol innocent sense motiu, com van fer amb el Sandro Rosell, però sí que van felicitar i ascendir a la jutge que el va empresonar, en comptes d’inhabilitar-la de per vida.

En fi, és curiós que sabent el tipus de “justícia” que imparteixen, encara pretenguin que els prenem per jutges seriosos i justos o que els polítics els estimin i els facin l’onada, com si fossin canalla de 3 anys.


Los jueces no se sienten queridos (castellano)

Al escuchar a un señor lamentarse por TV de que los jueces no se sienten queridos ni por los políticos ni por la sociedad, creí que se trataba de un monólogo de El club de la comedia, pero no, era un juez de verdad.

Que a estas alturas haya que explicarles a los togados dos de las leyes más antiguas del mundo, a saber: que el respeto hay que ganárselo y que en la vida recoges aquellos que siembras, me parece penoso.

Los jueces que se quejan son los que nunca han criticado las sentencias injustas que sirvieron para legitimar el asesinato de Estado de más de 80.000 españoles ejecutados durante la dictadura.

Son los que no pueden compararse con sus colegas europeos, porque ni son justos ni saben impartir más que aquella “justicia al revés” que decía Serrano Suñer y que considera que todos los españoles que piensan son enemigos.

Serrano Suñer, que bautizó como 
"Justicia al reves" al esperpento 
jurídico de la dictadura franquista.
Son los que, para hacer carrera se afilaron al PP y han retorcido las normas a su antojo porque se creen que la patria hay que defenderla en contra de los ciudadanos, con leyes para roba-gallinas, no para los grandes ladrones.

No dudan en cambiar sentencias en 24 horas si una gran empresa les indica que se siente perjudicada, una vergüenza que solo se da en repúblicas bananeras y en este Corral del Caudillo en que han convertido a España.

Y tampoco dudan en meter en prisión a cualquier inocente sin motivo, como hicieron con Sandro Rosell, pero sí que felicitaron y ascendieron a la jueza que le encarceló, en vez de inhabilitarla de por vida.

En fin, es curioso que sabiendo el tipo de “justicia” que imparten, aún pretendan que les tomemos por jueces serios y justos, o que los políticos les quieran y les hagan la ola, como si fueran críos de 3 años.


Calella, ciutat sense llei (català)

Calella de Palafrugell
La notícia li vaig escoltar a. RAC1 i desprès l’he vist en altres mitjans: L’alcalde de Calella de Palafrugell demana ajuda als Mossos pels delictes comesos per 11 individus que acumulen centenars de detencions.

He de confessar que em va sorprendre perquè no té sentit demanar més policia, si la Guardia Urbana de Calella ja els ha detingut i identificar més de 200 vegades i sempre son els mateixos.

El que ha de demanar l’alcalde es que canviïn una llei que permet que qualsevol et pugui desvalisar la casa... sempre i quan no et robi més de 400 euros cada dia.

Perquè la llei no te en compta que si avui se t’emporten 400 euros i demà 400 més, t’han pres ja 800 euros, es veu que quan van explicar les sumés a l’escola els legisladors es van saltar la classe.

I el pitjor d’una llei així és la sensació d’impotència que deixa en els ciutadans i la d’impunitat en els delinqüents, que ja han arribat a enfrontar-se a la Guardia Urbana amb pals i matxets, i algú prendrà mal.

Ja sé que les lleis s’han de complir sempre, la banda criminal del PP ens ho recorda constantment, també la corona, la Església i els jutges que les rebreguen al seu gust..., però també les que son tan il·lògiques com aquesta?

D’altra banda, l’alcalde podria anar al jutge i demanar-li que no els deixi anar tant aviat, ja que la justícia hauria de ser justa també amb els perjudicats, que son les víctimes. Segurament les lleis es van fer per això.

Si la norma és contraria al sentit comú i deixa al ciutadà desemparat, cal preguntar-li al legislador per a què la volem; i si el jutge diu que ell només l’aplica mecànicament, cal preguntar-se per a que el necessitem.


Calella, ciudad sin ley (castellano)

Calella de Palafrugell
La noticia la escuché en RAC1 y después la he visto en otros medios: El alcalde de Calella de Palafrugell pide ayuda a los Mossos por los delitos cometidos por 11 individuos que acumulan centenares de
detenciones.

He de confesar que me sorprendió porque no tiene sentido pedir más policía, si la Guardia Urbana de Calella ya les ha detenido e identificado más de 200 veces y siempre son los mismos.

Lo que debe pedir el alcalde es que cambien una ley que permite que cualquiera te pueda desvalijar la casa... siempre y cuando no te robe más de 400 euros cada día.

Porque la ley no tiene en cuenta que, si hoy se te llevan 400 euros y mañana 400 más, te han robado ya 800 euros, se ve que cuando explicaron las sumas en la escuela los legisladores se saltaron la clase.

Y lo peor de una ley así es la sensación de impotencia que deja en los ciudadanos y la de impunidad en los delincuentes, que han llegado a enfrentarse a la Guardia Urbana con palos y machetes, y alguien saldrá herido. 

Ya sé que las leyes se tienen que cumplir siempre, la banda criminal del PP nos lo recuerda constantemente, también la corona, la Iglesia y los jueces que las retuercen a su gusto..., ¿pero también las que son tan ilógicas como esta?

Por otro lado, el alcalde podría ir al juez y pedirle que no les deje salir tan pronto, ya que la justicia debería ser justa también con los perjudicados, que son las víctimas. Seguramente las leyes se hicieron para eso.

Si la norma es contraria al sentido común y deja al ciudadano desamparado, hay que preguntarle al legislador para qué la queremos; y si el juez dice que él solo la aplica mecánicamente, hay que preguntarse para que le queremos.


miércoles, 1 de noviembre de 2023

La foto del PSOE amb Puigdemont (català)

La dreta espanyola s’ha posat dels nervis per la foto del PSOE amb el President Puigdemont, tot i que el que de veritat els fa mal és que la foto no se la puguin haver fet ells.

Repeteixen com una lletania que és un “fugat de la Justícia”, però ell s’ha presentat davant la Justícia de al menys 4 països europeus, pel que la acusació no deixa de ser força sorprenent.

Tenint en compta que el 85% dels ministres d’Aznar van ser imputats o empresonats i que al govern de Rajoy un tribunal amigo, com el Suprem, el va qualificar de “banda criminal”, em pregunto quants líders del PP seguirien lliures si 4 països europeus haguessin investigar les seves activitats polítiques. 

A més, Puigdemont va fugir d’una “Justícia” on el president del Tribunal Constitucional era militant del PP, on es va premiar amb una lloc al Tribunal Suprem, a qui havia empresonat injustament a Sandro Rosell.

Puigdemont va fugir d’una “Justícia” que, el mateix president del Tribunal Suprem, va reconèixer que no està feta per lluitar contra el frau o per impartir justícia, sinó per mantenir la herència franquista.

Va fugir d’una “Justícia” que canvia les sentències en 24 hores si no convenen a la banca o a les elèctriques. Una “Justícia” tan mediocre que les primeres ordres d’extradició no van ser ni valorades per ser un nyap immens.

En fi, Puigdemont va fugir d’una “Justícia” que és de tot menys justa, per això la valora tant una banda criminal com el PP, i per això mateix hauria de preocupar-nos a tots els espanyols de bé que ens mereixem una altra cosa. 


La foto del PSOE con Puigdemont (castellano)

La derecha española se ha puesto de los nervios por la foto del PSOE con el President Puigdemont, aunque lo que de verdad les duele es que la foto no se la puedan haber hecho ellos.

Repiten como una letanía que es un “fugado de la Justicia”, pero él se ha presentado ante la Justicia de al menos 4 países europeos, por lo que la acusación no deja de ser bastante sorprendente.

Teniendo en cuenta que el 85% de los ministros de Aznar fueron imputados o encarcelados y que al gobierno de Rajoy un tribunal amigo, como el Supremo, le calificó de “banda criminal”, me pregunto cuántos líderes del PP seguirían libres si 4 países europeos hubieran investigado sus actividades politicas.

Además, Puigdemont huyó de una “Justicia” donde el presidente del Tribunal Constitucional era militante del PP, donde se premió con un puesto en el Tribunal Supremo, a quien había encarcelado injustamente a Sandro Rosell.

Puigdemont huyó de una “Justicia” que, el mismo presidente del Tribunal Supremo, reconoció que no está hecha para luchar contra el fraude o para impartir justicia, sino para mantener la herencia franquista.

Huyó de una “Justicia” que cambia las sentencias en 24 horas si no convienen a la banca o a las eléctricas. Una “Justicia” tan mediocre que las primeras órdenes de extradición no fueron valoradas por ser una chapuza inmensa.

En fin, Puigdemont huyó de una “Justicia” que es de todo menos justa, por eso la valora tanto una banda criminal como el PP, y por eso mismo debería preocuparnos a todos los españoles de bien que nos merecemos otra cosa.