Sobre Lluis Rubiales (català)

Per començar, vull aclarir que el futbol m’importa menys que el fum d’una cigarreta a l’altre cantó de la ciutat, però en el cas de Lluis Rubiales sí vull dir el següent.

El primer, rebutjar sense pal·liatius l’actitud masclista, prepotent, abusiva, indecent i sense vergonya del personatge. Tot el meu respecte i suport envers l’esportista afectada i a les seves companyes doncs l’abús és a totes.

El segon és que em sorprèn que els espanyols no hagin descobert fins ara que al futbol queden australopitecus testosterònics anencèfals, però si busquen bé, segur que en trobaran alguns més.

Això em dona esperança de que qualsevol dia també se’n adonin de que no es pot votar a una banda de delinqüents, com el PP, per governar el país. Les bandes criminals cal il·legalitzar-les, es diguin ETA o PP.

Ho dic perquè tota Espanya està molt preocupada per un petó a la celebració d’un campionat del món, i massa tranquil·la davant la possibilitat de que algú que alterna amb narcotraficants sigui president.

En qualsevol cas, suposo que al Sr. Lluis Rubiales els periodistes li faran un monument a la seva ciutat natal perquè els ha donat els titulars que necessitaven per emplenar els rotatius aquest més d’agost.

Però, si us plau, parin ja, perquè el tema comença a fer una mica de fàstic.

Sobre Luís Rubiales (castellano)

Para empezar, quiero aclarar que el fútbol me importa menos que el humo de un cigarro al otro lado de la ciudad, pero en el caso de Luís Rubiales sí quiero decir lo siguiente.

Lo primero, rechazar sin paliativos la actitud machista, prepotente, abusiva, indecente y sin vergüenza del personaje. Todo mi respeto y soporte hacia la deportista afectada y a sus compañeras pues el abuso es a todas.  

Lo segundo es que me sorprende que los españoles no hayan descubierto hasta ahora que en el fútbol quedan australopitecus testosterónicos anencéfalos, pero si buscan bien, seguro que encontrarán algunos más.

Ello me da esperanza de que cualquier día también se den cuenta de que no se puede votar a una banda de delincuentes, como el PP, para gobernar el país. Las bandas criminales hay que ilegalizarlas, se llamen ETA o PP.

Lo digo porque toda España está muy preocupada por un beso en la celebración de un campeonato del mundo, y demasiado tranquila ante la posibilidad de que alguien que se codea con narcotraficantes sea presidente.

En cualquier caso, supongo que al Sr. Luís Rubiales los periodistas le harán un monumento en su ciudad natal porque les ha dado los titulares que necesitaban para llenar los rotativos este mes de agosto.

Pero, por favor, paren ya, porque el tema empieza a dar un poco de asco.

Una de futbol (Català)

Els que em coneixen saben que no m’agrada el futbol i que l’únic partit que he vist sencer per televisió va ser l’any 1974. Per tal que es facin una idea, l’altre dia vaig sentir que el “Tata” tindria una lluita sense quarter contra el “Cholo” i vaig pensar que estaven parlant d’un capítol d’Aida, però sembla ser que parlaven de futbol.

Malgrat tot he de confessar que recentment aquest esport ha adquirit per a mi un nou significat, ara és molt més proper i ja puc entendre allò de que “hem guanyat”, en primera persona del plural, com si ens hi anés quelcom. No, no ha estat una revelació de les bondats del que anomenen el “esport Rei”, sinó el descobriment de que, entre tots els clubs de futbol, li deuen a hisenda, es a dir que ens deuen a tots, més de 500 milions d’euros. Amb raó la gent hi posa tanta passió!

Tot el que rodeja al futbol em sembla esperpèntic però ara, potser per la beneïda crisis que fa que el diner no flueixi amb tanta alegria, la situació s’ha destapat i resulta que entre tots tenen uns deutes de més de 3.600 milions d’euros i que varius presidentes de clubs estan a la presó, en un país on ningú de cert nivell acaba entre reixes.  

El que més em sorprèn és que d’això no en parla ningú, simplement agafem la bufanda del nostre equip i anem al camp a animar sense demanar més explicacions. Com podem seguir anunciant que tenim la millor lliga del món, si és de cartró pedra? Per què seguim endeutant-nos, amb contractes milionaris amb nois de vint anys que no aporten res de profit a la societat? 

Per si fos poc, la Generalitat Valenciana ha avalat als clubs de primera divisió de la seva comunitat, la qual cosa és una postura molt intel·ligent (per part dels clubs, clar). D’aquesta manera els polítics autonòmics, que han de decidir en què es gasten els recursos públics, destinaran els diners de tots els valencians, inclosos els pensionistes, els malalts, els nens, els afectats per la llei de la dependència, y naturalment d’aquells als que no els agrada el futbol, a pagar la mala gestió d’aquests clubs esportius. Davant de tot això sols puc afegir: Bravo pels clubs de futbol, vosaltres sí que en sabeu!   

Una de fútbol (Castellano)

Los que me conocen saben que no me gusta el fútbol y que el único partido que he visto entero por televisión fue en el año 1974. Para que se hagan una idea, el otro día sentí que el “Tata” tendría una lucha sin cuartel contra el “Cholo” y pensé que estaban hablando de un capítulo de Aida, pero parece ser que hablaban de fútbol.

A pesar de todo he de confesar que recientemente este deporte ha adquirido para mí un nuevo significado, ahora es mucho más próximo y ya puedo entender aquello de que “hemos ganado”, en primera persona del plural, como si nos fuera algo en ello. No, no ha sido una revelación de las bondades de lo que llaman el “deporte Rey”, sino el descubrimiento de que, entre todos los clubs de fútbol, le deben a hacienda, es decir que nos deben a todos, más de 500 millones de euros. ¡Con razón la gente le pone tanta pasión!

Todo lo que rodea al fútbol me parece esperpéntico pero ahora, quizá por la bendita crisis que hace que el dinero no fluya con tanta alegría, la situación se ha destapado y resulta que entre todos tienen unas deudas de más de 3.600 millones de euros y que varios presidentes de clubs están en la cárcel, en un país donde nadie de cierto nivel acaba entre rejas.

Lo que me sorprende es que de esto no habla nadie, simplemente cogemos la bufanda de nuestro equipo y vamos al campo a animar sin pedirle explicaciones a nadie. Cómo podemos seguir anunciando que tenemos la mejor liga del mundo, si es de cartón piedra? ¿Por qué seguimos endeudándonos, con contratos millonarios a veinteañeros que no aportan nada de provecho a la sociedad? 

Por si fuera poco, la Generalitat Valenciana ha avalado a los clubs de primera división de su comunidad, lo cual es una postura muy inteligente (por parte de los clubs, claro). De esa manera los políticos autonómicos, que han de decidir en qué se gastan los recursos públicos, destinaran el dinero de todos los valencianos, incluidos los pensionistas, los enfermos, los niños, los afectados por la ley de la dependencia, y naturalmente de aquellos a los que no les gusta el fútbol, a pagar la mala gestión de esos clubs deportivos. Ante todo ello solo puedo añadir: ¡Bravo por los clubs de fútbol, vosotros sí que sabéis!