L’1-O pitjor que el 23-F (català)

S’han aixecat veus contraries a l’indult dels presos polítics catalans (com els nomena l’ONU), fins i tot el Tribunal Suprem s’ha sortit de l’àmbit jurídic per fer un al·legat polític oposant-se.

Potser els estranyi que els més bel·ligerants siguin les velles glories del PSOE, representades per Felipe González, que no van posar cap pega quan es va indultar als colpistes del 23F o als terroristes d’estat del GAL.

Però no els hauria de sorprendre perquè, a la mort del dictador, la meitat dels seus còmplices van anar a parar al PP i l’altra meitat al PSOE, per això ambdós comparteixen el mateix model d’estat: una monarquia que preservi tota l’herència corrupta del franquisme.

Si no em creuen busquin un ministre alemany que es manifesti públicament orgullós de que el seu pare fos membre de les SS, com sí va fer el ministre José Bono, presumint de que el seu pare era falangista.

Per a tots ells el referèndum del 1 d’octubre és molt pitjor que el 23F.

Felipe González s'acomiada dels condemnats 
pel GAL (27 assassinats) abans de que
entrin a la presó.

Armada, Tejero y Milans volien consolidar l’estat i ho van aconseguir ja que es va reforçar la figura del rei, es van aturar les crítiques a la monarquia, que va tenir més suports que mai, i es va aturar el procés autonòmic.

Per això molts autors asseguren que el 23F va ser instigat des de les més altes instàncies i comptava con el suport de PP i PSOE. Recordin que Armada va dinar a casa de l’alcalde de Lleida (Antoni Ciurana), el 22-10-1980, en presència de Joan Raventós i d’Enrique Mújica.

En canvi el referèndum del 1 d’octubre pretenia que els catalans opinessin sobre el seu futur, inclosa la possibilitat de la independència, el que posava en perill el model d’estat dissenyat pel franquisme i amb això no s’hi juga.

PROU REPRESSIÓ

AMNISTIA PRESOS POLÍTICS

AUTODETERMINACIÓ