Balanç del procés (català)

De veritat pensaven que així deixaríem 
de voler la independència?

Hi ha molt debat sobre si l’independentisme ha avançat o si la confrontació amb l’Estat ha sigut estèril a la vista de que, aparentment, tornem a l’autonomisme.

Es cert que l’independentisme no va valorar bé la resposta de l’Estat perquè,  com a demòcrates que preteníem resoldre la situació mitjançant la política, mai van pensar que aquest optaria només per la repressió.

Però l’Estado tampoc va valorar que la violència, en el segle XXI, només atorgar victòries pírriques, i el seu “a por ellos” els està sortint força car.

Han perdut la batalla política a Catalunya, com ho demostren els resultats electorals del PP, però a més, ni un sol independentista ha canviat el seu anhel de llibertat.

S’ha desemmascarat a un Estat, a un rei i a uns partits que es mostren més preocupats per garantir l’herència del franquisme que per enfortir la democràcia.

S’ha despullat a la Justícia, en saber-se que es té controlat a tot un TS per la porta del darrera.

Així es com creuen que es defensa Espanya?

S’ha fet un mal irreparable als jutges, en obligar-los a fer la feina que els polítics no van fer, i ells s’han saltat lleis europees, han vulnerat drets fonamentals i han fet presos polítics, quelcom incomprensible al nostre entorn.

A més ja no poden tornar a portar 10.000 uniformats a apallissar votants, perquè Europa els va dir que aquesta no era la manera, i alguns jutges ja es pregunten si ha valgut la pena perdre el seu prestigi e independència pel partit més corrupte d’Europa.

En definitiva, l’Estat és un gegant amb les peus de fang, sense cap mena de credibilitat, al que només li queda una constitució cada dia més qüestionada i uns mitjans que confonen el periodisme amb la manipulació.

PROU REPRESSIÓ

AMNISTIA PRESOS POLÍTICS

AUTODETERMINACIÓ