Els joves estan perduts (català)

Els estudiants sempre tenen estructurat el seu programa d’activitats (el proper examen, etc.) ja que tenim la infantesa més estructurada i supervisada de la història. Però quan es llicencien es troben amb la vida adulta menys estructurada de la historia.

Pares, mestres i tutors d’ahir seguien i aprovaven la marxa de l‘estudiant. Però en la vida dels adults, ha desaparegut, aquesta  tutoria. El món ni els supervisa, ni sap com es diuen, ni li importa qui son.

Abans, els adults joves adoptaven la feina, la religió, el lloc de residència i la identitat dels seus pares. Ara s’espera que el nou adult busqui el seu propi camí professional, els seus valors i creences, la seva parella, les seves idees polítiques i les seves identitats socials.

I no sols això, sinó que darrerament els demanem que decideixin la seva identitat de gènere, és a dir, l’orientació sexual que volen tenir, fins i tot abans de descobrir la seva pròpia sexualitat.

Com estudiants els preparàvem pel curt termini (el proper examen); però com adults ningú els ha parlat de les habilitats necessàries per afrontar les decisions a llar termini que seran les més rellevants de les seves vides: triar una professió, comprometre’s, tenir fills, signar una hipoteca…

El resultat no pot ser més decebedor. Les dades dels EEUU diuen que l’estatunidenc mitjà te set feines entre els vint i els trenta anys i canviarà de residència cada tres anys. La meitat creuen no tenir plans de vida, però és la edat amb màximes taxes d’alcoholisme i drogoaddicció.

La vida d’aquests nous adults es caracteritza per la desorientació, la solitud, la desafecció, el dubte, l’atur i els disgustos sentimentals, mentre els seus pares es tornen bojos poc a poc. A qui li estranya?

Los jóvenes están perdidos (castellano)

Los estudiantes siempre tienen estructurado su programa de actividades (el próximo examen, etc.) ya que tenemos la niñez más estructurada y supervisada de la historia. Pero cuando se licencian se encuentran con vida adulta menos estructurada de la historia.

Padres, maestros y tutores de ayer seguían y aprobaban la marcha del estudiante.  Pero en la vida de los adultos, ha desaparecido esa tutoría. El mundo ni les supervisa, ni sabe cómo se llaman, ni le importa quién son.

Antes, los adultos jóvenes adoptaban el trabajo, la religión, el lugar de residencia y la identidad de sus padres. Ahora se espera que el nuevo adulto busque su propio camino profesional, sus valores y creencias, su pareja, sus ideas políticas y sus identidades sociales.

Y no solo eso, sino que últimamente les pedimos que decidan su identidad de género, es decir, la orientación sexual que quieren tener, incluso antes de descubrir su propia sexualidad.

Como estudiantes les preparábamos para el corto plazo (el siguiente examen); pero como adultos nadie les ha hablado de las habilidades necesarias para afrontar las decisiones a largo plazo que serán las más relevantes de su vida: escoger profesión, comprometerse, tener hijos, firmar una hipoteca…

El resultado no puede ser más desalentador. Los datos de EEUU dicen que el estadounidense medio tiene siete empleos entre los veinte y los treinta años, y se mudan de residencia cada tres años. La mitad creen no tener planes de vida, pero es la edad con máximas tasas de alcoholismo y drogadicción.

La vida de esos nuevos adultos se caracteriza por la desorientación, la soledad, el desapego, la duda, el subempleo y los disgustos sentimentales, mientras sus padres se vuelven locos poco a poco. ¿A quién le extraña?