El Ministeri d’Hisenda
ha aprovat un dèficit asimètric per a les CCAA que, sense arreglar res per a Catalunya,
perquè suposa el nostre escanyament definitiu, sí ha servit per acusar-nos de nou
de deslleials e insolidaris. Molts es preguntaran si té sentit que ens acusin
autonomies que són receptores netes gracies al que aportem: La resposta és que
“sí”, segons la mentalitat espanyola, per això el motiu es mereix una
explicació.
Explicació que cal buscar
en el nostre concepte de “igualtat”, que
presenta peculiaritats que la fan diferent a la de qualsevol altre indret. Si la
comparem amb els països nòrdics, com Finlàndia, ells parlen de ”igualtat d’oportunitats”,
per això s’han donat un sistema educatiu excel·lent que garanteix a tots els
seus ciutadans les mateixes oportunitats de sortida.
En canvi nosaltres,
en no valorar la formació, ni l’experiència, ni l’esforç, ni l’aportació al bé comú,
el que busquem és la “igualtat de resultats” és a dir una igualtat a l’arribada
i no a la sortida. Per això no importa si es treballa o no, o si es contribueix
més o menys al bé comú, l’únic que compta és que tots siguem iguals a final de
mes. Això explica per què no vàrem tenir cap mena de mania en crear una forma
d’administrar l’Estat basada en el “cafè per a tots”, o que els únics que presenten
superàvit siguin els que reben subvencions. Es tracta d’un sistema injust i pervers
que castiga als que generen riquesa i premia als que no ho fan, per això les
zones productives estem cada dia en un major marasme mentre les que no en produeixen
no han tingut cap interès en canviar en els darrers trenta anys.
El que no hem tingut
en compta es que aquest model és antinatural, ja que no existeix a la natura
cap sistema que funcioni així, potser per això aquells que ja ho van provar
abans, com els anomenats països socialistes, que van castigar la creació de
riquesa i van menystenir la formació, el treball i la vàlua, argumentant un suposat
equilibri social, van enfonsar les seves nacions en una mediocritat que va acabar
per fer-les desaparèixer.
No hay comentarios:
Publicar un comentario