Tragicomèdia al Senat (Català)

A la compareixença d’avui del Senat el Sr. Rajoy s’ha defensat de l’acusació de que el seu Govern sigui la cova d’Alí Babà, atacant a tota l’oposició, quan en realitat tals acusacions no procedeixen de l’oposició, sinó de dirigents del seu propi partit, gent de la seva total confiança fins fa quatre dies, dels mitjans de comunicació que li són afins i darrerament fins i tot de mandataris internacionals.

Per fi ha nomenat a Barcenas, però tampoc calia, ell no és el problema com ho demostra el fet de que estiguin imputats en casos de corrupció els tres ex tresorers del PP, així com alts càrrecs de tots els partits. Malgrat tot no ha volgut assumir que el problema és un model polític esgotat per la seva opacitat. Ha assegurat estar preocupat per la imatge d’Espanya, però aquesta es va deteriorar en el moment en que va aparèixer una suposada comptabilitat B del PP i no es va abordar a temps.

Més lamentable m’ha semblat el paper del Sr. Rubalcaba, que no té ni arguments ni credibilitat ja que representa el més ranci del PSOE, ha estat rebutjat per l’opinió pública amb la pitjor derrota electoral de la historia del seu partit i a més no ha estat capaç ni d’integrar al corrent representat per la Sra. Chacón desprès de les primàries, sinó que es va decidir  pel vell cainisme espanyol que es resumeix en el lema “Ai dels vençuts”, arraconant-la i condemnant-la a l’ostracisme. Em sorprèn que essent a totes llums una persona intel·ligent, que ha demostrat ser un polític brillant, no accepti que el seu moment ha passat, que ha de donar pas a líders nous que regenerin el partit i el projecte, que frenin el marasme en el que es troben amb propostes entusiasmants, aprofitant l’actual crisis del capitalisme. 

Però la part més tràgica és que cap dels dos actors sembla adonar-se’n de que a Espanya s’ha acabat una forma de fer política, que cal canviar la llei electoral, la de finançament dels partits polítics, la dels ens locals i algunes més. Que ha arribat l’hora de la transparència, la responsabilitat i la ètica. Que cal deixar de considerar-ho tot com a part del botí electoral, principalment la Justícia. Que necessitem una regeneració política i democràtica per deixar de ser l’anomalia d’Europa.