Els brams de l’1-O

En una lectura d’un llibre infantil hi havia un conte que sempre m’ha agradat. Parla d’un camperol que volia anar a la ciutat i, com que no tenia ase, va anar a demanar-li a un seu veí.  Aquest no volia deixar-li així que li va dir que no el tenia a casa, amb tan mala sort que en aquell moment l’ase va començar a bramar.

• -          No és el teu ase el que brama?
• -          Quines bestieses dius, amic meu. A qui li fas més cas. A l’ase o a mi?
• -          A l’ase  - li va respondre  –, perquè el seu bram no m’enganya.

A la informació que Espanya està donant sobre els fets de l’1-O li passa com a l’amo de l’ase, doncs pretén que tots el creguin, per més que el món sencer  ha escoltar els brams i ha vist l’ase lligat a l’estable.

El que és curiós és que els espanyols se la creguin i pensin que totes les imatges són una manipulació de TV3 i no que surten dels milers de mòbils que tant a Catalunya com a Espanya porten avui tots els ciutadans a la butxaca.

Sorprèn que el Sr. Girauta s’indigni perquè les TV de tot el món coincideixin amb la versió de TV3 i no amb la del govern de l’Estat, i proposi sense ruboritzar-se censurar tots els mitjans internacionals.

Es indignant que el Sr. Hernando minimitzi 900 ferits perquè a una noia només li van retorçar els dits en comptes de trencar-los-hi, malgrat tota Espanya la va veure amb el braç embenat després de ser agredida per uns cossos y forces de seguretat que tenien de protegir-la.

Si el Ministeri volgués desmentir la versió de la violència policial que ha sortit als mitjans internacionals, només tindria de publicar les imatges de les càmeres que els propis agents portaven penjades a l’uniforme, però no ho ha fet. En canvi alguns agents sé han fet una carta pública disculpant-se per les càrregues efectuades.

L’estat pot seguir enganyant però els brams són tan forts que ningú al món li pot fer cas.