Esquadrons de castic

Encara estic consternat pel que va passar a Catalunya el 1-O. L’estat volia escarmentar-nos i el que va enviar van ser esquadrons de castic que, per generar pànic, carregaven sense ni mitja paraula, contra homes, dones, ancians i nens: el resultat 900 ferits.

Que ningú s’enganyi, buscar urnes era una excusa perquè, malgrat els cops de porra, Policia Nacional i Guàrdia Civil es van emportar menys de 100, mentre els Mossos, sense agressions,  van requisar més de 200. Volien donar-nos una lliçó, per voler votar.

I vam votar, amb dignitat i determinació, comptabilitzant un total de 2.262.424 vots que, en tals circumstàncies és un resultat excepcional, malgrat es van emportar urnes amb vots que no han pogut ser quantificats. Van dir SI a la independència el 89% dels votants (2.020.144).

Però van venir a castigar-nos, per això demanaven que no es fessin servir nens com escuts humans, perquè eren molt conscients del que anaven a fer: sembrar el terror, per això no van dubtar en fer-fo davant les càmeres de TV. Li van obrir el cap a ancianes, van arrossegar dones pels cabells i moltes més coses que hem vist en directe.

Fins i tot una formiga s’hi torna si la trepitgen, cóm no respondre per defensar la dignitat i els drets humans davant aquest tracte, per part de qui hauria de protegir-nos? I el dia 3-O se’ls va donar la resposta, el rebuig a la por, sortint al carrer per fer sentir el contundent i pacífic silenci de tot un poble: independentistes i no independentistes.

Hi ha esperança de que els abusos siguin investigats o de que es demanin responsabilitats? Crec que poques, perquè l’alcaldessa de Barcelona, Sra. Colau, va denunciar abusos sexuals en alguns desallotjaments i la resposta del ministre de l’Interior, Sr. Zoido, ha estat que denunciarà a l’alcaldessa, no que s’investigaran els fets. Com pot garantir així la total impunitat?