Per què el Barça té al Messi? Per ser el millor.
Qui volem que ens ensenyi a jugar a tenis? Qui sàpiga més de
tenis.
Qui volem que ens operi? El cirurgià amb més experiència i millors
resultats.
Si sempre volem al professional més expert, perquè a l’hora
de dirigir el país o un ministeri busquem a algú que no hagi sortit mai del
partit?
És el que passa a la sanitat catalana, on molts voldrien un
militant, encara no sàpigues el que és un quiròfan, com ha passat amb alguns ministres, en comptes
d’algú amb l’experiència de Boi Ruiz.
Un gran expert és un problema, sobre tot per qui vulgui
manipular-lo o enganyar-lo.
El ciutadà se sent traït si li recorden la seva responsabilitat,
acostumat com està a que un estat amb vocació de Pare Nadal el tracti com a menor
d’edat.
Els polítics locals es deceben si no poden fer inauguracions
perquè el conseller ha decidit enfocar-se en els resultats i no en els
edificis.
Els gestors i professionals tenen d’anar amb peus de plom perquè,
com que parla el seu mateix idioma, no poden pressionar-lo fàcilment.
Recordo un gerent de Regió Sanitària en la visita a un
hospital on l’equip directiu presumia de la seva eficàcia, sabent que el seu interlocutor
era enginyer i no metge. En arribar a les incubadores li van dir que per
aquella unitat passaven casi la meitat dels recent nascuts al centre. Sense
immutar-se els va respondre: “si això és
cert haurem de tancar el servei de parts i traslladar-lo a un altre hospital
que els faci millor”. 
