Les dades del Ministeri de l’Interior serveixen de poc perquè barregen MENAs i joves ex-tutelats amb autorització de residència en vigor i, a més, van dels 16 als 23 anys, però no recullen als menors d’aqueta edat.
A la pàgina Statista (1) diuen que hem passat de 2.841 MENAs (el 2013) a 12.878 (el 2023), un increment del 453,29% en 10 anys. No està malament, oi?
Per la seva part l’ABC, en un article del 1/4/2025, titulat “Los datos de los MENAs que las autonomías han enviado al gobierno” (2) diuen que són 16.472 als que cal afegir els 4.014 que hi ha a Canàries pendents de destí…
Curiosament un esperaria que la majoria d’aquests menors fossin de països en guerra, amb fam o conflictes importants, però el 67’28% provenen de Marroc, un país sense cap d’aquestes circumstàncies.
Com de vegades per veure-hi clar cal mirar les coses del revés, és a dir des de la perspectiva contraria, em pregunto què opinaríem si un país veí tingués a 20.486 menors espanyols que s’han escapat de casa seva.
Ens quedaríem tan tranquils com ho estem amb els fills dels altres? Es que, fins on jo sé, on tenen d’estar els menors és amb els seus pares, per més que la situació actual se’ns vengui com a “progressista”.
