Déu i els reis (català)

Ja sé que els que es consideren espanyols de bé son molt de missa, que es diferent de ser religiós (per molt que els pesi) i son, també molt monàrquics, coses que haurien de ser incompatibles.

En el primer llibre de Samuel (6:4-20), XI segles A.C., els israelites li van demanar al profeta que els donés un rei. 

Samuel ho va consultar amb Yavé, i aquest li va dir al profeta l’opinió que li mereixien els reis, i li va demanar ho transmetés al seu poble i que els digués com els tractaria un rei.

Prendrà als vostres fills i els farà llaurar els seus camps, recollir les seves collites, fabricar les seves armes de guerra. Prendrà a les vostres filles per a perfumeres, cuineres i forneres.

Prendrà els vostres millors camps, vinyes i oliveres, i els donarà als seus servidors. Delmarà les vostres collites. Prendrà els vostres millors bous i ases per fer-los servir en les seves obres. Delmarà els vostres remats i vosaltres mateixos sereu esclaus seus.

Per això sorprèn que, essent tant de missa, XXXII segles després de que Déu  recomanés treure’s de sobre als reis, Espanya continuï orgullosa de tenir una monarquia. 

O ens ho han amagat, o no ens ho han explicat bé, o, simplement, es que som part dels que, quan Pilats preguntava a qui tenia d’alliberar durant la Pasqua, cridaven: “A Barrabàs, el lladre”. I així ens va.

Dios y los reyes (castellano)

Ya sé que los que se consideran españoles de bien son muy de misa, que es distinto de ser religioso (por mucho que les pese) y son también, muy monárquicos, cosas que deberían ser incompatibles.

En el primer libro de Samuel (6:4-20), XI siglos A.C., los israelitas le pidieron al profeta que les diera un rey. 

Samuel lo consultó con Yavé, y este le dijo al profeta la opinión que le merecían los reyes, y le pidió que lo transmitiera a su pueblo y que les dijera cómo les trataría un rey.

Tomará a vuestros hijos les hará labrar sus campos, recolectar sus mieses, fabricar sus armas de guerra. Tomará a vuestras hijas para perfumeras, cocineras y panaderas.

Tomará vuestros mejores campos, viñas y olivares, y los dará a sus servidores. Diezmará vuestras cosechas. Tomará vuestros mejores bueyes y asnos para emplearlos en sus obras. Diezmará vuestros rebaños y vosotros mismos seréis esclavos suyos.

Por eso sorprende que, siendo tan de misa, XXXII siglos después de que Dios recomendara quitarse de encima a los reyes, España continue orgullosa de tener una monarquía. 

O nos lo han ocultado, o no nos lo han explicado bien, o, simplemente, es que somos parte de los que, cuando Pilatos preguntaba a quién debía liberar en la Pascua, gritaban: “A Barrabás, el ladrón”. Y así nos va.