Cubata i ambulància

Matinada del dissabte, a qualsevol servei d’urgències d’un hospital del país. Porten un menor d’edat en coma etílic, un més de la gran nit de diversió juvenil. I ja van...

La Guàrdia Urbana ha trucat al SEM, que ha desplaçat una ambulància i l’han traslladat a urgències. El jove va pixat fins la cintura i en el vehicle vomita, inutilitzant-lo més d’una hora després de deixar-lo a l'hospital. 

A urgències l’atenen i li fan dormir la mona. Quan es comença a despertar intenta agredir una infermera, vomita al mig del box i amenaça a tot el personal.

La setmana següent els pares posen una reclamació perquè, en comptes de portar-lo a casa en ambulància, els van trucar perquè l’anessin a buscar. Una mostra de les retallades, diuen.

No estic d’acord amb els copagaments sistemàtics als malalts. ¿Però segur que hem de posar tots aquests recursos (uns 15 professionals, vehicles medicalitzat i servei d’urgències) a cost zero per a un adolescent sa que s’ha gastat més de 30 euros en intoxicar-se voluntàriament?

Els polítics i actors socials, que diuen defensar al jovent i a la sanitat pública, haurien de ser els primers en exigir una contraprestació econòmica per aquest mal ús d’uns recursos que paguem tots.

Primer perquè posar un preu te l’avantatge de que ho entendrà el jove i també els pares i, en els casos de dificultat econòmica es pot canviar per tasques socials, com netejar els estralls a urgències les nits dels caps de setmana, que el beneficiarà més que sortir a beure.

I segon perquè mentre acceptem que el jove pagui més per un cubata que per tot aquest servei nocturn, no li estem fent cap favor a ell ni al servei sanitari.

Cubata y ambuláncia

Madrugada del sábado, en cualquier servicio de urgencias de un hospital del país. Llevan a un menor de edad en coma etílico, uno más de la gran noche de diversión juvenil. Y ya van...

La Guardia Urbana ha llamado al SEM, que ha desplazado una ambulancia y le han trasladado a urgencias. El joven va orinado hasta la cintura y en el vehículo vomita, inutilizándolo más de una hora después de dejarlo en el hospital.

En urgencias le atienden y le hacen dormir la mona. Cuando empieza a despertar intenta agredir a una enfermera, vomita en medio del box y amenaza a todo el personal.

La semana siguiente los padres ponen una reclamación porqué, en vez de llevarlo a casa en ambulancia, les llamaron para que fueran a buscarlo. Una muestra de los recortes, dicen.  

No estoy de acuerdo con los copagos sistemáticos a los enfermos. ¿Pero seguro que hay que poner todos esos recursos (unos 15 profesionales, vehículos medicalizados y  servicios de urgencias) a coste cero para un adolescente sano que se ha gastado más de 30 euros en intoxicarse voluntariamente?

Los políticos y actores sociales, que dicen defender a la juventud y a la sanidad pública, deberían ser los primeros en exigir una contraprestación económica para este mal uso de unos recursos que pagamos todos.

Primero porque poner un precio tiene la ventaja de que lo entenderá el joven y también los padres y, en los casos de dificultad económica se puede cambiar por tareas sociales, como limpiar los estragos en urgencias las noches de fin de semana, que le beneficiará más que salir a beber.  

Y segundo porque mientras aceptemos que el joven pague más por un cubata que por todo ese servicio nocturno, no le estamos haciendo ningún favor a él ni al sistema sanitario.