jueves, 30 de mayo de 2024

Sobre indults i amnisties (català)

Fa uns dies va caure una terrassa a Palma, matant a 4 persones, i ara s’ha sabut que no tenia llicència d’activitat, ni d’ocupació.

El succés m’ha recordat un altre semblant, de 1969, ocorregut en un restaurant de Los Ángeles de San Rafael (Segovia), que l’autor Mariano Sánchez Soler esmenta en el seu llibre “Els rics de Franco”.

La imprudència temerària del propietari, Jesús Gil i Gil, va fer que el restaurant s’esfondrés atapeït de comensals. Les obres havien estat fetes pel propi Gil, sense permisos ni càlculs de cap tipus.

El sostre es va desplomar sobre 500 persones perquè el ciment no havia  forjat, la argamassa estava tova, el saló seguia a mig construir, els paletes havien tapat amb lones les finestres i envans sense rematar.

El resultat: 58 morts i 150 ferits. Eren temps d’imprudència e improvisació, en que ningú aturava una obra il·legal, potser per connivència amb funcionaris corruptes. Creuen que hem avançat?

El futur president del govern, Adolfo Suárez, era el Governador Civíl de Segovia, i presidia la Comissió Provincial d’Urbanisme, per la qual cosa va témer que se l’acusés de ser el responsable polític del desastre.

Jesús Gil, 26 mesos de presó per 58 morts
(menys de 15 dies per cadascún d'ells)


Mentre encara treien cadàvers, Suárez, irritat i fora de si, va protagonitzar un violent forcejament amb Jesús Gil, durant el qual el constructor va voler prendre-li la pistola a un policia, no se sap amb quina intenció. 

Jesús Gil va passar 26 mesos a la presó fins a ser indultat pel dictador. L’assumpte es va tancar indemnitzant a les víctimes i així va poder seguir la seva carrera exitosa de promotor immobiliari, alcalde i president de clubs esportius. 

S’indultava als afins al règim, encara que fos per sobre d’un pilot de morts.


Sobre indultos y amnistías (castellano)

Hace unos días se cayó una terraza en Palma, matando a 4 personas, y ahora se ha sabido que no tenía licencia de actividad, ni de ocupación.

El suceso me ha recordado otro parecido, de 1969, ocurrido en un restaurante de Los Ángeles de San Rafael (Segovia), que el autor Mariano Sánchez Soler menciona en su libro “Los ricos de Franco”.

La imprudencia temeraria del propietario, Jesús Gil y Gil, hizo que el restaurante se viniera abajo abarrotado de comensales. Las obras habías sido realizadas por el propio Gil, sin permisos ni cálculos de ningún tipo.

El techo se desplomó sobre 500 personas porque el cemento no había fraguado, la argamasa estaba blanda, el salón seguía a medio construir, los obreros habían tapado con lonas las ventanas y tabiques sin rematar.

El resultado: 58 muertos y 150 heridos. Eran tiempos de imprudencia e improvisación, en que nadie paraba una obra ilegal, quizá por connivencia con funcionarios corruptos. ¿Les parece que hemos avanzado?

El futuro presidente del gobierno, Adolfo Suárez, era el Gobernador Civil de Segovia, y presidía la Comisión Provincial de Urbanismo, por lo que temió que se le acusara de ser el responsable político del desastre.

Jesús Gil, 26 meses de cárcel por 58 muertos
(menos de 15 días por cada uno de ellos)

Mientras aún sacaban cadáveres, Suárez, irritado y fuera de sus casillas, protagonizó un violento forcejeó con Jesús Gil, durante el cual el constructor quiso quitarle la pistola a un policía, no se sabe con qué intención. 

Jesús Gil pasó 26 meses en prisión hasta ser indultado por el dictador. El asunto se zanjó indemnizando a las víctimas y así pudo seguir su carrera de boyante promotor inmobiliario, alcalde y presidente de clubs deportivos. 

Se indultaba a los afines al régimen, aunque fuera a costa de un montón de muertos.


sábado, 18 de mayo de 2024

Yaiza, qui et recordarà? (català)

Yaiza era una nena de 4 anys a la que la seva mare va matar per fer-li mal al pare, però no es considera víctima de violència vicària perquè la va matar una dona.

Quan una ideologia defensa que hi ha nens morts de 4 anys de primera i de segona, cal erradicar-la pel be de la societat, encara que sigui la versió oficial emparada per llei.

Els mals que ha portat la Llei de Violència de Gènere: injustícia en drets fonamentals, discriminació, enrariment de la vida familiar…, es van justificar perquè reduiria les dones assassinades. Ho ha aconseguit?

Quan vaig estudiar les dades pel meu llibre “Un país sense manual d’instruccions”, en els 4 anys anteriors a la Llei (1999 a 2002), hi van haver 55’25 dones assassinades anualment pels seus marits.

Avui el Ministeri diu que en aquests 21 anys (2003 a 2023) de la Llei han mort  1.195 dones, és a dir, 56’90.

Desprès de 21 anys, d’invertir milers de milions d’euros y col·locar a milers de feministes radicals en càrrecs a mida, les dones salvades son: ZERO.

Però la Llei oblida massa coses, per exemple:

.- Oblida a les ancianes maltractades (són la majoria), la qual cosa desmenteix que al feminisme radical li interessin les dones.

.- Oblida als menors. El Ministeri de Justícia va reconèixer, el 2022, 50 filicidis en 15 anys, 26 assassinats per la mare i 24 pel pare. Per tant, en 21 anys són 70 nens morts (la majoria “de segona” com la Yaiza).

.- Oblida als homes assassinats per les seves esposes, que eren 40 anuals quan vaig publicar el meu llibre abans esmentat, per tant en 21 anys són 840.

.- I oblida als homes que se suïciden durant una separació (630 el 2006), és a dir que en 21 anys, s’han suïcidat uns 13.230.


Yaiza, ¿quién te recordará? (castellano)

Yaiza era una niña de 4 años a la que su madre mató para hacerle daño al padre, pero no se considera víctima de violencia vicaria porque la mató una mujer.

Cuando una ideología defiende que hay niños muertos de 4 años de primera y de segunda, hay que erradicarla por el bien de la sociedad, aunque sea la versión oficial amparada por ley.

Los males que ha traído la Ley de Violencia de Género: injusticia en derechos fundamentales, discriminación, enrarecimiento de la vida familiar…, se justificaron porque reduciría las mujeres asesinadas. ¿Lo ha conseguido?

Cuando estudié los datos para mi libro “Un país sin manual de instrucciones”, en los 4 años anteriores a la Ley (1999 a 2002), hubo 55’25 mujeres asesinadas anualmente por sus maridos.

Hoy el Ministerio dice que en estos 21 años (2003 a 2023) de la Ley han muerto 1.195 mujeres, es decir, 56’90.

Después de 21 años, de invertir miles de millones de euros y colocar a miles de feministas radicales en cargos a medida, las mujeres salvadas son: CERO.

Pero la Ley olvida demasiadas cosas, por ejemplo:

.- Olvida a las ancianas maltratadas (son la mayoría), lo cual desmiente que al feminismo radical le interesen las mujeres.

.- Olvida a los menores. El Ministerio de Justicia reconoció, en 2022, 50 filicidios en 15 años, 26 asesinados por la madre y 24 por el padre. Por tanto, en 21 años son 70 niños muertos (la mayoría “de segunda” como Yaiza).

.- Olvida a los hombres asesinados por sus esposas, que eran 40 anuales cuando publiqué mi libro antes mencionado, por tanto en 21 años son 840.

.- Y olvida a los hombres que se suicidan durante una separación (630 en 2006), es decir que en 21 años, se han suicidado unos 13.230.


martes, 14 de mayo de 2024

Malson electoral (català)

Hem tornat a tenir eleccions, per suposat sense haver esgotat la legislatura, ja que, per més que parlin de sobirania popular, el president pot convocar-les quan millor li convingui, segons els sondejos.

Com no hi ha segona volta a la francesa (superar el 12’5% de vots), el partit majoritari està avalat per menys del 30% dels vots emesos, per més que ho celebrin com una fita de la democràcia universal.  

Si en això se li afegeix que han votat menys d’un 58% dels majors de 18 anys, en realitat el partit guanyador té l’aval d’uns 2 ciutadans de cada 10 adults. Desprès es queixen de la desafecció envers la política.

Ja tenim 8 partits amb representació a la càmera, però no sabrem qui és el president fins d’aquí a varies setmanes o mesos, quan es cansin de mercadejar amb els vots.

Dels 8 partits només 2 o 3 tenen voluntat real de governar, els altres volen tenir uns pocs diputats i ser la clau de la governabilitat, per fer xantatge mentre duri la legislatura. 

Quan s’aconsegueixi formar govern la seva gestió estarà condicionada per qui representa un 0’3 o 0’5 ciutadans de cada 10 adults. ¿Segur que és això el que volíem quan demanàvem democràcia…?

No es pot canviar el sistema electoral, perquè a Espanya les lleis són sagrades… I si es canviessin, ¿on anirien els “polítics” sense ofici ni benefici que campen pels partits sense tenir cap més lloc on col·locar-se?


Pesadilla electoral (castellano)

Hemos vuelto a tener elecciones, por supuesto sin haber agotado la legislatura, ya que, por más que hablen de soberanía popular, el presidente puede convocarlas cuando mejor le convenga, según los sondeos.

Como no hay segunda vuelta a la francesa (superar el 12’5% de votos), el partido mayoritario está avalado por menos del 30% de los votos emitidos, por más que lo celebren como un hito de la democracia universal.  

Si a eso se le añade que han votado menos de un 58% de los mayores de 18 años, en realidad el partido vencedor tiene el aval de unos 2 ciudadanos de cada 10 adultos. Luego se quejan de la desafección hacia la política.

Ya tenemos 8 partidos con representación en la cámara, pero no sabremos quien es el presidente hasta dentro de varias semanas o meses, cuando se cansen de mercadear con los votos.

De los 8 partidos solo 2 o 3 tienen voluntad real de gobernar, los demás quieren tener unos pocos diputados y ser la clave de la gobernabilidad, para chantajear mientras dure la legislatura. 

Cuando se logre formar gobierno su gestión estará condicionada por quien representa 0’3 o 0’5 ciudadanos de cada 10 adultos. ¿Seguro que es eso lo que queríamos cuando pedíamos democracia…?

No se puede cambiar el sistema electoral, porque en España las leyes son sagradas… Y si se cambiara, ¿dónde irían los “políticos” sin oficio ni beneficio que medran por los partidos sin tener otro sitio donde colocarse?




Nit electoral (català)

Nit electoral. Miro el discurs dels partits polítics. Tots han guanyat, per suposat. Dos d’ells em criden l’atenció: el de Comuns i el de la CUP, ambdós d’esquerres”.

D’aquestes “esquerres” que es diuen a sí mateixes progressistes i presumeixen de superioritat moral per ser ecologistes, antiracistes, feministes i s’omplen la boca amb que cal “combatre” a l’extrema dreta.

Parlen tot el dia del canvi climàtic però son incapaces de respondre a per què, en un planeta que ha tingut al menys 5 glaciacions, sols pot haver-hi una temperatura bona: la que ens va bé a nosaltres.

Es proclamen antiracistes i estan a favor de l’arribada de persones sense papers, per això no veuen problema en el fet de que una classe d’infantil tingui fins a un 30% de nens que no parlen siquiera l’idioma.

Com feministes no els importa que l’assassinat de Yaiza, de 4 anys, a mans de la seva mare, per fer mal al pare, no sigui qualificat de violència vicaria perquè qui la va matar va ser la mare. Insisteixo, 4 anys. 


Tenen un discurs bel·ligerant, propi dels anys 30 del segle passat, per parlar d’adversaris polítics, perquè potser no han entès que en democràcia cal confrontar idees.

Por suposat, no faran cap autocrítica, perquè quan un està en possessió de la veritat i de la superioritat moral, no cal rectificar, son els demés (els votants) els que s’han equivocat. 

Mentre tant, VOX treu casi el doble de vots que Comuns i tres vegades més que la CUP. Sembla que alguna cosa del seu discurs no els arriba als votants. A bon entenedor… 


Noche electoral (castellano)

Noche electoral. Miro el discurso de los partidos políticos. Todos han ganado, por supuesto. Dos de ellos me llaman la atención: el de Comunes y el de la CUP, ambos de izquierdas.

De esas “izquierdas” que se llaman a sí mismas progresistas y presumen de superioridad moral por ser ecologistas, antirracistas, feministas y llenarse la boca con que hay que “combatir” a la extrema derecha.

Hablan todo el día del cambio climático pero son incapaces de responder a por qué, en un planeta que ha tenido al menos 5 glaciaciones, solo puede haber una temperatura buena: la que nos va bien a nosotros.

Se proclaman antirracistas y están a favor de la llegada de personas sin papeles, por eso no ven problema en el hecho de que una clase de infantil tenga hasta un 30% de niños que no hablan siquiera el idioma.

Como feministas no les importa que el asesinato de Yaiza, de 4 años, a manos de su madre, para hacerle daño al padre, no sea calificado de violencia vicaria porque quien la mató fue la madre. Insisto, 4 años.

Tienen un discurso beligerante, propio de los años 30 del siglo pasado, para hablar de adversarios políticos, porque quizá no han entendido que en democracia hay que confrontar ideas.

Por supuesto, no harán ninguna autocrítica, porque cuando uno está en posesión de la verdad y de la superioridad moral, no hay que rectificar, son los demás (los votantes) los que se han equivocado. 

Mientras tanto, VOX saca casi el doble de votos que Comunes y tres veces más que la CUP. Parece que algo de su discurso no les llega a los votantes. A buen entendedor…