El succés m’ha recordat un altre semblant, de 1969, ocorregut en un restaurant de Los Ángeles de San Rafael (Segovia), que l’autor Mariano Sánchez Soler esmenta en el seu llibre “Els rics de Franco”.
La imprudència temerària del propietari, Jesús Gil i Gil, va fer que el restaurant s’esfondrés atapeït de comensals. Les obres havien estat fetes pel propi Gil, sense permisos ni càlculs de cap tipus.
El sostre es va desplomar sobre 500 persones perquè el ciment no havia forjat, la argamassa estava tova, el saló seguia a mig construir, els paletes havien tapat amb lones les finestres i envans sense rematar.
El resultat: 58 morts i 150 ferits. Eren temps d’imprudència e improvisació, en que ningú aturava una obra il·legal, potser per connivència amb funcionaris corruptes. Creuen que hem avançat?
El futur president del govern, Adolfo Suárez, era el Governador Civíl de Segovia, i presidia la Comissió Provincial d’Urbanisme, per la qual cosa va témer que se l’acusés de ser el responsable polític del desastre.
 |
| Jesús Gil, 26 mesos de presó per 58 morts (menys de 15 dies per cadascún d'ells) |
Mentre encara treien cadàvers, Suárez, irritat i fora de si, va protagonitzar un violent forcejament amb Jesús Gil, durant el qual el constructor va voler prendre-li la pistola a un policia, no se sap amb quina intenció.
Jesús Gil va passar 26 mesos a la presó fins a ser indultat pel dictador. L’assumpte es va tancar indemnitzant a les víctimes i així va poder seguir la seva carrera exitosa de promotor immobiliari, alcalde i president de clubs esportius.
S’indultava als afins al règim, encara que fos per sobre d’un pilot de morts.
No hay comentarios:
Publicar un comentario