Yaiza, qui et recordarà? (català)

Yaiza era una nena de 4 anys a la que la seva mare va matar per fer-li mal al pare, però no es considera víctima de violència vicària perquè la va matar una dona.

Quan una ideologia defensa que hi ha nens morts de 4 anys de primera i de segona, cal erradicar-la pel be de la societat, encara que sigui la versió oficial emparada per llei.

Els mals que ha portat la Llei de Violència de Gènere: injustícia en drets fonamentals, discriminació, enrariment de la vida familiar…, es van justificar perquè reduiria les dones assassinades. Ho ha aconseguit?

Quan vaig estudiar les dades pel meu llibre “Un país sense manual d’instruccions”, en els 4 anys anteriors a la Llei (1999 a 2002), hi van haver 55’25 dones assassinades anualment pels seus marits.

Avui el Ministeri diu que en aquests 21 anys (2003 a 2023) de la Llei han mort  1.195 dones, és a dir, 56’90.

Desprès de 21 anys, d’invertir milers de milions d’euros y col·locar a milers de feministes radicals en càrrecs a mida, les dones salvades son: ZERO.

Però la Llei oblida massa coses, per exemple:

.- Oblida a les ancianes maltractades (són la majoria), la qual cosa desmenteix que al feminisme radical li interessin les dones.

.- Oblida als menors. El Ministeri de Justícia va reconèixer, el 2022, 50 filicidis en 15 anys, 26 assassinats per la mare i 24 pel pare. Per tant, en 21 anys són 70 nens morts (la majoria “de segona” com la Yaiza).

.- Oblida als homes assassinats per les seves esposes, que eren 40 anuals quan vaig publicar el meu llibre abans esmentat, per tant en 21 anys són 840.

.- I oblida als homes que se suïciden durant una separació (630 el 2006), és a dir que en 21 anys, s’han suïcidat uns 13.230.