Consells als corruptes

Si l’últim esperpent de Marta Ferrusola és cert, hauria de fer-nos reflexionar sobre si es pot aprofitar la mala consciència d’alguns corruptes per limitar les seves accions, doncs convindran amb mi que quan algú té de fer-se passar per la “mare superiora” i anomenar “missals” als milions, és que no té la consciència tranquil·la.

En aquests delinqüents de guant blanc els recomano que, quan tinguin dubtes sobre si el que estan fent està bé o malament, facin la revisió ètica de la que parlen N. V. Peale i K. Blanchard en el seu llibre “El poder ètic del directiu” i que consisteix en contestar tres preguntes:

Primera: És legal el que estic fent? Entenent per “legal” no sols allò que no condemna el codi penal, sinó en un sentit més ampli que inclou la ètica i ajustar-se a les bones maneres de fer de cada àmbit o professió.  En cas que la resposta sigui “no”, no cal contestar les altres dues.

Segona: És equilibrat, és a dir, just per a tots els interessats a curt i a llarg termini? Cal evitar els forts desequilibris, com els grans guanys a costa d’enormes pèrdues, perquè genera ressentiment i això sempre és negatiu. El joc net o fair play h

a de ser una obligació, especialment en els afers públics.

Tercera: Com em sentiria si això es fes públic? Quan algú fa una cosa que va contra el seu codi moral del que està bé, no té més remei que sentir-se malament ja que el millor coixí és una consciència tranquil·la. 

I per últim recordar, a tots els que estan pensant en fer carrera o diners gracies a la corrupció, que no hi ha cap forma bona de fer una cosa dolenta.