Dignitat i prosperitat

El govern de l’estat i els mitjans de comunicació de Madrid, s’entesten en mostrar als independentistes catalans com el fruit d’un nacionalisme semblant a l’espanyol: imperialista, excloent i autoritari.

No han entès que no som res d’això i que, de fet, Catalunya ha estat sempre una terra d’acollida, que no va dubtar en posar de president de la Generalitat a algú que no havia nascut aquí, com va passar amb José Montilla.

La majoria dels que darrerament ens hem convertit a l’independentisme ho hem fet per dos motius.

El primer és compartit per totes les persones i col·lectius: l’anhel de dignitat. Volem que es respecti la nostra llengua i la nostra cultura, ser tractats com iguals i que no sigui aquí inconstitucional allò que en altres CCAA és constitucional, i estem tips de ser insultats, vilipendiats i acusats d’insolidaris per aquells a qui paguem les festes amb un 9% del nostre  PIB.

I el segon també el comparteix el món sencer: el desig de prosperar i de donar-los un futur millor als nostres fills. Estem segurs de que viure en un país que no ha aconseguit mai donar feina a tota la seva gent, no portarà prosperitat. No volem que el 70% dels nostres joves estiguin convençuts de que tindran d’anar-se’n a l’estranger per guanyar-se la vida. I ja posats, creiem que viure en una república és millor que fer-ho en una monarquia noucentista governada pels qui s’enyoren del feixisme més ranci d’Europa.

El que de veritat m’estranya, del procés que està vivint Catalunya, és que sigui l’únic d’Espanya i que tants espanyols acceptin de bona fe que això és a l’única cosa que poden aspirar o que és el millor que els poden deixar als seus fills.