Des que Pedro
Pacheco va ser condemnat per dir que “la Justícia es un cachondeo” e insinuar
que hi havia connivència entre abocats i jutges, fins les recents manifestacions
davant del TS han passat moltes coses.
Si el 1985 alguns
ciutadans sospitaven que la Justícia no era un model de virtuts, després de les
seves darreres actuacions, que molts han qualificat de tercermundistes, es estrany
trobar algú que segueixi creient en ella.
¿A qui li pot
estranyar, si han permès tots aquests anys que els nomenaments del CGPJ i del TC
siguin mes per raons partidistes que jurídiques; i han acceptar fer-li la feina
bruta a polítics incompetents en el tema català?
La subordinació
al poder executiu és tal que no han dubtat en empresonar a polítics catalans
electes, forçant les normes, encara que ara no tinguin delictes per imputar-los
que siguin acceptats pels catedràtics de dret espanyols i europeus.
Això els ha posat
en una complexa cruïlla. D’una banda, no s’atreveixen a fer marxa enrere, com sí
van fer amb les hipoteques tan bon punt van trucar els bancs, i tornar-li al
govern un problema que no té més solució que el diàleg i la negociació.
I per l’altra, són
plenament conscients de que el cas català serà jutjat per Europa i pel món, que
examinaran detingudament a la Justícia espanyola, i probablement concloguin que
deixa molt que desitjar.
Si aquesta és la
sentencia, el colossal descrèdit pel suspens mundial a un dels pilars fonamentals
de l’Estat de Dret, obligarà a fer canvis profunds, que no es podran quedar en
el pur maquillatge, com es va fer a la Transició.
Creure que el
país es defensa saltant-se les regles per impedir el diàleg, no sols és un
insult a la intel·ligència, sinó que suposa un immens error que pagarem car.
VISCA LA REPÚBLICA
LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS
No hay comentarios:
Publicar un comentario