L’interès de l’Estat (català)

El Sahara era provincia espanyola 

La política espanyola no deixa de sorprendre per la facilitat que té d’aplicar les regles de joc d’una o altra manera en funció dels interessos d’Estat, i sempre en perjudici dels espanyols en general i dels catalans en particular. Alguns exemples.

Les lleis del franquisme i el Movimiento eren inamovibles, i en canvi les van eliminar quan l’Estat va voler que Espanya fos millor acceptada en el món. Ara ens diuen el mateix de la Constitució, però la reformen en 15 dies si ho demana la Sra. Merkel.

Ara que la Justícia està polititzada oblidem que no sempre va ser així. Quan se li va portar al Tribunal Suprem la decisió de legalitzar al Partit

Comunista, es va inhibir i li va tornar la proposta a la classe política, que era qui tenia que prendre-la.

Per resoldre el problema del Sàhara, que era una província més i els seus ciutadans tenien la nacionalitat espanyola, Espanya va proposar, el 1975, fer un referèndum d’autodeterminació supervisat per la ONU, quelcom que avui està prohibit.

L’article 1.2 de la Constitució diu que la sobirania nacional resideix en el poble, però en el cas de Catalunya aquesta sobirania va ser vulnerada per un TC polititzat i posat a dit pel partit més corrupte d’Europa, i a més ens en culpabilitzen.

Tots els governs de la democracia han parlat amb ETA

L’Estat és arbitrari fins i tot amb el terrorisme i la delinqüència. Van parlar amb els etarres però no amb l’independentisme. Els violadors de La Manada han estat condemnats i la condemna ratificada però estan al carrer, els líders civils catalans estan a la presó sense ser jutjats.

Malgrat hem avançat en aspectes tecnològics, no estic segur de que Espanya ho hagi fet en l’àmbit polític (llei mordassa, repressió, exiliats, presos polítics, etc.), sinó que més aviat sembla que retrocedeix cap a un passat fosc i llunyà.

VISCA LA REPÚBLICA

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS