
No comparteixo la
decisió anglesa de marxar, però m’estranya que el país amb més tradició democràtica
del món i un dels pioner del lliure mercat i del liberalisme, hagin decidit tan
a la lleugera com alguns pretenen fer-nos creure.
Els recordo que no
triem a cap càrrec de la UE, sols decidim el pes dels partits en el Parlament, els
càrrecs els decideixen els països, en un mercadeig poc democràtic, entre polítics
ja amortitzats o tan qüestionables com el nostre “diplomàtic” Josep Borrell.
A més hem vist que,
malgrat el discurs de democràcia i llibertat, Europa ha permès i tolerat amb el
seu silenci, que un problema polític, com el català, es podreixi fent presos
polítics i exiliats, en comptes de resoldre’l votant.
El tema econòmic
és especialment curiós perquè Anglaterra accepta pagar fins a 50.000 milions d’euros
per anar-se’n. ¿Es paga per sortir d’un club que funciona com una seda i que et
fa guanyar diners, o es paga perquè alguna cosa va malament i un n’està més que
tip?

El Brexit serveix
als “demòcrates” nacionals per dir que els referèndums els carrega el dimoni i és
millor no fer-los. Però a Anglaterra els polítics havien deixat a 3’5 milions de
persones al marge del sistema i el referèndum els va donar veu. Una gran
noticia, caigui qui caigui.
ACUSO L'ESTAT PER LA PERSECUCIÓ A L'INDEPENDENTISME
VISCA LA REPÚBLICA
LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS