Mentre van creixent els diem que son els més guapos i que ho fan tot be, evitem que tinguin d’esforçar-se per res, així que els deixem passar cursos sense haver aprovat totes les assignatures.
Els permetem que entrin i surtin com vulguin, procurem que no els falti res, ni que pensin que les coses cal guanyar-se-les i, fins ara, si anaven a la discoteca i tenien sort, tancaven la nit al llit amb algú.
I de sobte entren en el món dels adults i, potser, a la vida laboral, on un cap cretí els diu a l’hora que tenen d’entrar i sortir, i, com no tenen formació per a més, porten una vida monòtona i sense sentit.
Els pagaran un salari de 1000 euros que, ni els permet estalviar ni comprar-se un lloc on viure, així que seguiran a la pobresa de per vida i, quan es queixin, algú els dirà el que no han sentit mai: que s’haurien d’haver esforçat més.
A la discoteca, ells no s’acostaran a cap dona per si és molt feminista i acaben detinguts, i elles pensaran que tots son violadors, però en tornar a casa es queixaran de que ningú els ha dit com anaven de guapes.
Quan es necessita més formació es quan els eduquem pitjor. Quan tenen més on triar, els traiem la possibilitat de guanyar-se be la vida. I quan hi ha més permissivitat sexual, impedim que ambdós sexes s’acostin.
Els sembla que no n’hi ha per perdre el cap?



