Covards (català)

Alguns s’estranyen de que allà on el feixisme acaba d’ocupar algun càrrec, hagi començat a prohibir i a censurar, però haurien de recordar que la censura és fruit de la por i el feixisme  sempre ha estat extremadament covard.

I el més covard de tots els feixismes ha estat sempre l’espanyol, que ni siquiera es va atrevir a presentar-se a unes eleccions, sinó que va usurpar el poder amb traïdoria i nocturnitat, donant un cop d’estat e imposant el seu règim a base d’assassinats i tortures.

Per això, mentre els feixismes europeus censuraven llibres e idees, l’espanyol ha censurat també paraules (presos polítics, president Puigdemont) i fins i tot han arribat a prohibir el color groc, una obsessió que hauria d’estudiar un psiquiatra i no un analista polític.

Clar que tampoc es pot esperar gran cosa d’un feixisme ideat per un dictador tan paranoic que va tenir de canviar-li el nom a la Caputxeta Vermella, perquè allò de “Vermella” li feia pànic i la va batejar com Caputxeta “Encarnada” per poder dormir millor.

Ni siquiera allò de les paraules és nou perquè en aquell mateix dictador li sortia urticària en sentir la paraula “treball” o “treballador”, per això el primer de maig, Dia del Treball arreu del món, a l’Espanya de pa sucat amb oli que va crear se li deia “Día de San José Artesano”.

El color groc perseguit 
en ple segle XXI

Ara els seus còmplices i hereus, que mai es van assabentar de que el feixisme és una teoria tan nefasta i enemiga de la humanitat, que va ser prohibida a tots els països civilitzats, volen emular a aquell paranoic en ple segle XXI.

I ho fan sense entendre que quan ataquen el català, ataquen la seva pròpia cultura, perquè el català és tan espanyol com el Quixot, però la seva ignorància i covardia els fan actuar com ho van fer els talibanes que van dinamitar els Budes de Bamiyan. 

Cobardes (castellano)

Algunos se extrañan de que allí donde el fascismo acaba de ocupar algún cargo, haya empezado a prohibir y a censurar, pero deberían recordar que la censura es fruto del miedo y el fascismo siempre ha sido extremadamente cobarde.

Y el más cobarde de todos los fascismos ha sido siempre el español, que ni siquiera se atrevió a presentarse a unas elecciones, sino que usurpó el poder con traición y nocturnidad, dando un golpe de estado e imponiendo su régimen a base de asesinatos y torturas.

Por eso, mientras los fascismos europeos censuraban libros e ideas, el español ha censurado incluso palabras (presos políticos, president Puigdemont) y hasta han llegado a prohibir el color amarillo, una obsesión que debería estudiar un psiquiatra y no un analista político.

Claro que tampoco se puede esperar gran cosa de un fascismo ideado por un dictador tan paranoico que tuvo que cambiarle el nombre a la Caperucita Roja, porque lo de “Roja” le provocaba pánico y la bautizó como Caperucita Encarnada para poder dormir mejor.

Ni siquiera lo de las palabras es nuevo porque a aquel mismo dictador le salía urticaria al oír la palabra “trabajo” o “trabajador”, por eso el primero de mayo, Día del Trabajo en todo el mundo, en la España de pacotilla que creó se la llamaba “Día de San José Artesano”.

El color amarillo perseguido 
en pleno siglo XXI

Ahora sus cómplices y herederos, que nunca se enteraron de que el fascismo es una teoría tan nefasta y enemiga de la humanidad, que fue prohibida en todos los países civilizados, quieren emular a aquel paranoico en pleno siglo XXI.

Y lo hacen sin entender que cuando atacan el catalán, atacan su propia cultura, porque el catalán es tan español como el Quijote, pero su ignorancia y cobardía les hace actuar como lo hicieron los talibanes que dinamitaron los Budas de Bamiyan.

Votar al PP (català)

La nova presidenta d'Extremadura ha 
proclamat que no te principis i paraula

Els tribunals internacionals ens van deixar ben clar que el PP era sols una banda de delinqüents; i els jutges espanyols, que van jutjar les seves corrupteles, van dir que part dels seus ministres eren indignes d’ocupar un càrrec públic… però alguns segueixen votant-los. 

Els propis líders del PP han anunciat que no tenen principis ni creences i que la seva paraula no val absolutament res, com ha confirmat inequívocament la nova presidenta d’Extremadura… però hi ha qui encara els vol votar.

El seu únic argument segueix essent ETA (potser perquè s’identifiquen millor amb les bandes criminals que amb els ciutadans), però no tenen cap proposta ni per Espanya ni per a Catalunya… tot i així n’hi ha que volen votar-los.

Alguns els votaran creient que sols aniran contra Catalunya, però allà on governen (desprès de pactar amb el feixisme de VOX), ja han començat a censurar obres teatrals, i no oculten les seves intencions de tornar-nos al segle XIX.

Per baixar el nivell cultural, perquè com més baix millor se manipula a la ciutadania, el PP va proposar tenir dos sistemes educatius, un per a qui se’l pugui pagar i un altre pels que no, el resultat és que el nivell de comprensió lectora dels nens ja s’ha reduït dràsticament.

Per tot això m’avergonyeix que els espanyols, que presumeixen de patriotisme, d’honor, d’orgull i de valor, s’agenollin i li lliurin el país a una banda de malfactors, per que gestionin els nostres diners i el futur dels nostres fills.

Votar al PP (castellano)

La nueva presidenta de Extremadura ha 
proclamado no tener principios ni palabra

 Los tribunales internacionales nos dejaron bien claro que el PP era solo una banda de delincuentes; y los jueces españoles, que juzgaron sus corruptelas, dijeron que parte de sus ministros eran indignos de ocupar un cargo público… pero algunos siguen votándoles. 

Los propios líderes del PP han anunciado que no tienen principios ni creencias y que su palabra no vale absolutamente nada, como ha confirmado inequívocamente la nueva presidenta de Extremadura… pero hay quien aún quieren votarles.

Su único argumento sigue siendo ETA (quizá porque se identifican mejor con las bandas criminales que con los ciudadanos), pero no tiene ninguna propuesta ni para España ni para Cataluña… aun así, hay quien quiere votarles.

Algunos les votarán creyendo que solo irán en contra de Cataluña, pero donde gobiernan (después de pactar con el fascismo de VOX) ya han empezado a censurar obras teatrales, y no ocultan sus intenciones de devolvernos al siglo XIX.

Para bajar el nivel cultural, porque cuanto más bajo mejor se manipula a la ciudadanía, el PP propuso tener dos sistemas educativos, uno para quien pueda pagárselo y otro para los que no, el resultado es que el nivel de comprensión lectora infantil se ha reducido drásticamente.

Por todo ello me avergüenzo de que los españoles, que presumen de patriotismo, de honor, de orgullo y de valor, se arrodillen y le entreguen el país a una banda de maleantes, para que gestionen nuestro dinero y el futuro de nuestros hijos.

Una pena de feminisme (català)

Sé que aquesta carta no em farà molt popular, però estic tip de tanta manipulació d’un suposat “feminisme”, que ni defensa a les dones, ni és igualitari, i que sols ha servit per generar desigualtat i donar ales al feixisme de VOX.

El perfil més habitual de dona maltractada és una anciana, de més de 75 anys, i qui la maltracta no és el seu espòs sinó els seus fills o altres cuidadors, però aquest “feminisme” s’ha oblidat d’elles i no ha creat cap estadística per saber quantes son.

A més, com aquest “feminisme” sol accepta que hi ha un tipus d’agressor, que és l’home, elimina de les estadístiques a les lesbianes, víctimes de violència a mans de les seves parelles també dones, per tant, queda desmentit que vulguin defensar a totes les dones.

La llei de la violència de gènere tampoc ha creat cap estadística per saber quants nens maltractats hi ha, tot i que el maltractament és la segona causa de mort entre nens menors de 5 anys.

En canvi, la llei sí que va eliminar les estadístiques que quantificaven als homes que morien a mans de les seves parelles, y que eren uns 40 anuals quan jo ho vaig analitzar per escriure el meu llibre “Un país sense manual d’instruccions”, fet que desmenteix que vulguin la igualtat. 

Tampoc tenen en compta les dades de suïcidis, uns 3600 anuals, de les quals el 75% són homes (2700) i molts d’ells se suïciden durant un procés de separació sense maltractar a les seves esposes, però aquestes xifres no les fan servir perquè no els son favorables.

No estic justificant res, perquè qualsevol que sigui el maltractador, no tenen perdó de Deu, però un tema tan greu i complex com la violència domèstica, no es pot afrontar abordant sols un 25% del problema, perquè així el fracàs està garantit.

Una pena de feminismo (castellano)

Sé que esta carta no me hará muy popular, pero estoy harto de tanta manipulación de un supuesto “feminismo”, que ni defiende a las mujeres, ni es igualitario, y que solo ha servido para generar desigualdad y darle alas al fascismo de VOX.

El perfil más habitual de mujer maltratada es una anciana, de más de 75 años, y quien la maltrata no es su esposo sino sus hijos u otros cuidadores, pero este “feminismo” se ha olvidado de ellas y no ha creado ninguna estadística para saber cuántas son.

Además, como este “feminismo” solo acepta que hay un tipo de agresor, que es el hombre, elimina de las estadísticas a las lesbianas, víctimas de violencia a manos de sus parejas también mujeres, por tanto, queda desmentido que quieran defender a todas las mujeres.

La ley de la violencia de género tampoco ha creado ninguna estadística para saber cuántos niños maltratados hay, a pesar de que el maltrato es la segunda causa de muerte entre niños menores de 5 años.

En cambio, la ley sí eliminó las estadísticas que cuantificaban a los hombres que morían a manos de sus parejas, y que eran unos 40 anuales cuando yo lo analicé para escribir mi libro “Un país sin manual de instrucciones”, lo cual desmiente que quieran la igualdad. 

Tampoco tienen en cuenta los datos de suicidios, unos 3600 anuales, de los cuales el 75% son hombres (2700) y muchos de ellos se suicidan durante un proceso de separación sin maltratar a sus esposas, pero esas cifras no las usan porque no les son favorables.

No estoy justificando nada, porque cualquiera que sea el maltratador, no tiene perdón de Dios, pero un tema tan grave y complejo como la violencia doméstica, no puede afrontarse abordando solo un 25% del problema, porque así el fracaso está garantizado.