Estem segurs de que no van ser ells perquè el mòbil i la tablet que es van emportar estaven allà quan va sortir l’últim, però la porta va quedar ajustada no més de 5 minuts i llavors van aprofitar la oportunitat.
Creiem que devien estar vigilant-nos des-de la planta superior, amagats dins de la sala de màquines de l’ascensor, que vam trobar oberta i amb la clau dins.
Per sort no vam veure ni sentir res, no van remoure res i sols es van emportar el que van trobar sobre la taula de l’estudi perquè, d’haver-los vist, podria haver estat molt pitjor, pel lladre o per nosaltres.
Vam fer un seguiment dels objectes sostrets i el mòbil va acabar en una casa d’una sola vivenda que podem veure des de la finestra de la meva cuina i la tablet en un edifici de varies plantes a pocs metres de casa.
Naturalment vam anar a fer la denuncia als Mossos d’Esquadra, i l’agent que ens va atendre (molt amable, per cert) ens va dir tantes vegades que no hi havia res a fer, que casi tenim de consolar-lo nosaltres a ell.
La impressió, a part de la vulnerabilitat que tenim en poder ser agredit dins de la nostra llar, és de total indefensió ja que les lleis semblen protegir més al delinqüent que al ciutadà.
Bon exemple és el cas de les ocupacions il·legals, on la factura d’una pizza a domicilio resulta tenir el mateix valor que la escriptura notarial de propietat de la habitatge, un sense sentit impossible d’entendre.
Naturalment vam sortir de la comissaria convençuts de que, en les properes eleccions, Aliança Catalana tindrà dos vots més perquè alguna cosa cal canviar en aquest país.