Fa anys els sindicats es van entestar en que als aprenents (els que escombraven el taller perquè no sabien fer una altra cosa), se’ls pagués com als operaris. El resultat: Milers de joves al carrer fent de NINI.
En el mateix sentit, se’ls va ficar al cap que a les dones de la neteja calia assegurar-les, encara que vinguessin una hora per setmana a casa. El resultat: més de 400.000 dones despatxades.
Quan un govern va voler ser “progressista” en temes sexuals, baixant l’edat de consentiment per a tenir relacions sexuals als 16 anys, se’ns va omplir el país de prostitució amb nenes menors d’edat, de tot el món.
El mateix va passar amb la política de portes obertes per a qualsevol que volgués venir, amb o sense papers. Resultat: quan La Sra. Colau va arribar a l’Ajuntament de Barcelona hi havia 800 sense sostre, avui n’hi ha més de 2000.
Quan ZP va voler que el votessin més dones, es va treure de la màniga la llei de violència de gènere. Resultat: milers de milions gastats i milers de càrrecs per no salvar ni una sola dona.
Això sí, trencant la igualtat entre espanyols, eliminant la presumpció d’innocència e introduint el dret penal d’autor que castiga pel que se és i no pel que s’ha fet (com feien els nazis respecte als jueus).
I el que es pitjor, dient que hi ha nens de 3 anys morts de primera (els assassinats pels pares, que son etiquetats de violència vicaria) i de segona (els assassinats per les mares, que no mereixen tal consideració).
¿Quan analitzaran les conseqüències de les seves decisions, abans d’actuar?



