El procés ha de ser exquisit (Català)

Deia en Xavier Roig, en el seu llibre “Ni som ni serem”, que si un andalús o un extremeny es deixava bigoti i se li posava un tricorni ja tenies un Guardia Civil, en canvi que un català d’uniforme sempre semblava que anava a fangar. 

Aquesta reflexió m’ha vingut al cap veient l’espectacle que el PCS i la CUP ens han ofert amb el tema de demanar a Madrid el dret per celebrar referèndums. Que el primer voti “no”, amb algunes honroses excepcions, i que la CUP s’abstingui, en l’acte polític més important de les darreres dècades, és d’una miopia política difícil d’entendre i, sense cap mena de dubte, la historia s’ocuparà de recordar-los-ho.

Estem davant de la mateixa miopia que van fer que, iniciada la Guerra Civil, alguns a Catalunya volessin fer la revolució social abans d’acabar amb l’ofensiva feixista, que va culminar amb enfrontaments inútils i estèrils atès el que se’ls venia a sobre. El president de la República, Manuel Azaña, es lamentava profundament a les seves memòries del paper de Catalunya en aquest sentit. Ningú pot saber què hauria passat amb un altre actitud catalana, el que sí coneixem són les conseqüències que va pagar el país sencer per aquesta visió de vol gallinaci.  

La independència ens l’haurem de guanyar amb mitjans completament democràtics, nets i transparents, i a més hauran de ser exquisits, tant amb la comunitat internacional com amb Espanya, que serà el nostre principal soci per historia i proximitat. No tinc cap mena de dubte de que, si algú ha de sortir del guió o fer un estirabot, no podem ser nosaltres, per això hauria sigut molt millor presentar a Madrid un escrit amb l’aval de més del 80% dels diputats. Hem perdut una oportunitat d’or per mostrar la força del procés al món sencer, en canvi ara queda en entredit.    

Donar l’esquena a la realitat de que estem en un Estat dins Europa, suposant que Catalunya és una illa en sí mateixa, és no haver entès res de com funciona el món i ens fa poc mereixedors de la independència a la que aspirem. Potser sí que en Xavier Roig té raó i no estem fets per tenir un Estat propi.