La deriva marxista del PP (Català)

Per fi, aquesta setmana he entès la veritable vocació política del PP: el marxisme. Potser el que necessitava era tenir els ministres més a prop o que ens expliquessin bé els seus plans.

Primer van prendre la decisió de que tothom assegurés a les senyores de la neteja, el que va suposar que centenars de milers d’elles fossin acomiadades.

Veient el resultat, ara volen que els autònoms paguin més, a canvi d’una pensió de jubilació més elevada, amb la qual cosa aconseguiran que tanquin milers d’ells.  

Per últim es van preguntar on no hi havia cap mena de problema, i van fer la llei de l’avortament per animar al personal (a les dones, a França, al Consell d’Europa, a la ONU, etc.).  

Per sort, el ministre Fernández Díaz té un pla infal·lible per a solucionar-ho tot, que consisteix en encomanar-se a Santa Teresa de Jesús per tal que intercedeixi per nosaltres.

El ministre Montoro pretén acabar amb les queixes per les desigualtats entre espanyols canviant la manera de fer els comptes, fins que tingui uns resultats que el satisfacin.

Ens envien a la Sra. Cospedal per ensenyar-nos com funciona la democràcia, desprès de que  a la seva Comunitat Autònoma proposés que els diputats no cobressin, amb l’objectiu de que sols arribin a les corts autonòmiques els rics.

Afortunadament ja han començat a mostrar-nos la seva talla de planificadors econòmics per a sortir de la crisi, per això han abaixat l’IVA en les compres d’obres d’art, perquè tothom sap que la distracció dels casi sis milions d’aturats del país és passejar-se per les galeries d’art comprant quadres de Picasso, Dalí, Gauguin o Matisse.

En fi, com poden comprovar les senyals no podien ser més clares, el PP és, sense cap mena de dubte, un partit marxista, concretament grouchomarxista. ¡Quan hauria gaudit el gran Groucho Marx veient com en Rajoy a Espanya supera en Rufus T. Firefly a “Sopa de Ganso”!