Disciplina de vot (Català)

El problema de tants anys d’estar tancats en nosaltres mateixos, dictadura rere dictadura i d’esquenes a la realitat mundial i a la democràcia, és que desprès es té por de ser normal, no se sap com funcionen les regles del joc democràtic i es desconfia de tot, així que no és estrany que ens passi el que ens passa.

Un exemple és el PP que, com hereu dels feixismes de la primera meitat del segle XX, sols pren mesures per tornar-nos a aquella època, on ells es troben més còmodes. Per això volen espanyolitzar els nens, implantar un nou nacionalcatolicisme, prohibir l’avortament, impedir el dret de manifestació i retornar a una economia de subsistència, encara que sigui a base de mantenir unes taxes d’atur escandaloses. Ells sempre han desconfiar de l’estranger per por a les idees noves, per això mai han volgut la integració internacional, perquè prefereixen un aïllament que els permet fer i desfer en un país que consideren la seva masia (corredor mediterrani, incompliments amb les directrius europees i amb les de la ONU, etc.).

També resulta lamentable sentir parlar, tant a PP com a PSOE, de la sagrada disciplina de vot dels diputats, que han estat triats per l’electorat, i veure’ls debatre amb gravetat sobre les conseqüències de no obeir a la direcció del partit, sempre posada a dit pel seu seguidisme envers el líder anterior, la qual cosa demostra que encara no hem entès què és la democràcia i quina és la seva grandesa.

Però el que no té preu és veure al PSC defensant, no sols aquests punts de vista antidemocràtics, sinó exactament el contrari del que havia posat en el seu programa electoral i sancionant a aquells diputats que han votat el que els van prometre als seus electors, perquè el Sr. Pere Navarro (també posat a dit) creu que el poble de Catalunya, per ser menor d’edat, és incapaç de decidir si vol ser un país normal o la colònia d’un estat que no té res a oferir per aconseguir un futur millor.

Si donéssim una oportunitat a la democràcia veuríem que tot és molt més senzill.