
Quan es van frustrar les
esperances de canvi, igualtat, llibertat i prosperitat que tenia la societat
que va sortir de la Gran Guerra, va esclatar la revolució i més tard el feixisme,
la qual cosa va desencadenar la 2ª Guerra Mundial per acabar amb aquella
ideologia de violència, terror i mort. Així va néixer el món contemporani, més lliure,
igualitari, solidari i pròsper.
Espanya va seguir els
moviments de la resta d’Europa, però no va passar per cap de les dues Guerres ni
postguerres Mundials, evitant així aquelles bogeries. Però la neutralitat ens va
allunyar de les catarsis que van suposar i en conseqüència d’assolir la maduresa
política que Europa es va imposar per pura necessitat de supervivència.

Les conseqüències són les que veiem a diari amb la gestió del
govern del PP, que sols serveix en aquesta classe privilegiada (la casta, els
banquers i uns suposats empresaris que no són més que comissionistes paràsits
del poder) a la que protegeixen i afavoreixen, sempre en benefici propi, i en
contra de la ciutadania, per més que s’omplin la boca amb el país i la bandera.
Classistes fons al moll
de l’ós, com els delata el “que se jodan”, quan prenen mesures contra els ciutadans;
són insensibles als problemes d’una societat a la que no entenen, perquè mai han
baixat a 2ª o 3ª classe; incompleixen els mandats internacionals per no enfrontar-se
a que tot ha canviat menys ells; i es creuen tant superiors que mentir, amenaçar
o maltractar als demés mai els ha suposat un problema.