
·
¿Quins projectes de país tenen, a part de fer el gran Madrid d’aparador?
· ¿Quines infraestructures prioritzaran, a més d’un AVE ruïnós?
· ¿Quin model energètic proposen pel país amb més sol d’Europa?, ¿seguir pagant 50.000 M€ a les petrolieres mentre sancionen les energies alternatives?
· ¿Seguirem canviant la política internacional cada quatre anys?
· ¿Continuarem menystenint la nostra posició geoestratègica oblidant el corredor mediterrani, per si l’obra costa algun vot?
· ¿Tancarem les portes del mercat laboral, com fins ara, a la generació millor preparada de la nostra historia, obligant-los a emigrar?
· ¿Farem que funcioni alguna cosa més que la corrupció, com reconeixen els propis polítics?
· ¿Ens decidirem a fer efectiva la separació de poders, tal com va proposar Montesquieu fa 300 anys?
· ¿Canviarem el sistema electoral (doble volta, llistes obertes i dues legislatures màxim) per augmentar la competència i l’alternança dels càrrecs electes?

· ¿Crearem una llei de finançament dels partits polítics clara i realista, que exigeixi transparència i auditories externes, per eliminar corrupció i diner negre?
· ¿Obligarem als partits polítics a que deixin de protegir corruptes eliminant els aforaments?
· ¿Sotmetrem els projectes d’obres a plans de viabilitat que tinguin en compta l’ús i la manera de finançar-los?
· ¿Demanarem responsabilitats per la gestió dels diners públics?
Això més o menys és el que ens hauria
agradat escoltar als catalans, i probablement a molts espanyols, en comptes
dels eslògans, la xerrameca i les amenaces de sempre.