Quina decepció
escoltar Pedro Sánchez demanant que oblidem l’1-O. Clar que d’algú que va donar
suport a la repressió i a l’aplicació del 155, contra gent pacífica que només
volia votar, potser no es podia esperar gran cosa.
Es curiós que l’oblit és la solució que sempre ens proposen
als espanyols, sense anar més lluny, Pablo Casado diu que ens oblidem dels
140.000 morts que encara tenim a les cunetes víctimes de la guerra i la repressió.
I la proposta no és nova, perquè a la Transició ens van
demanar que oblidéssim els crims de la dictadura amb una llei d’amnistia total,
malgrat ningú havia estat acusat, i molt menys processat, per tals delictes.
També la corona ens va demanar que ens oblidéssim de que l’havia
re-instaurat un dictador feixista, i el mateix Franco va demanar que ens oblidéssim
de la República, després de haver-la traït a ella i als espanyols.
¿No ens demanen que oblidem massa? ¿Què estem dient en
oblidar?
¿Que el franquisme era legítim i hem de donar la república
por perduda? ¿Que la traïció a Espanya, que va ser el 18 de juliol, va ser justa?
¿Que es mereixien la repressió i per això els morts estan millor a les cunetes que
ben enterrats?
¿Que els judicis i les condemnes de la dictadura van ser legítims
por ajustar-se a la llei franquista? ¿Que hem d’acceptar que ens piquessin l’1-O
perquè en una democràcia votar és il·legal i les diferències han de resoldre’s
a garrotades?
¿Això volem? ¿Un país que accepti que li canviïn el govern legítim
amb guerres i repressió? ¿Uns ciutadans que no respecten la memòria dels seus morts
ni aspirin a enterrar-los com Déu mana per no incomodar al capitost de torn?
¿Qui pot voler viure en un país així, al costat de gent tan
desnaturalitzada?
LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS
VISCA LA REPÚBLICA
No hay comentarios:
Publicar un comentario