Una llei poc ètica (català)

En el seu llibre “El poder ètic del directiu”, K. Blanchard i N . V. Peale, aconsellen un test per assegurar-se de que un projecte és ètic, consistent en unes senzilles preguntes, una d’elles diu: es just per a tots els interessats?

Si ens costa respondre en aquesta pregunta pot ajudar-nos canviar el subjecte, per exemple, a la llei de violència de gènere, canviem “home” per “negre” i “dona” per “blanc”.

Aquesta setmana el TS ha condemnat a un negre (home) a més pena que a un blanc (dona) per les baralles d’ambdós. I la cosa no estaria clara perquè un primer tribunal els havia imposat la mateixa condemna.

El feminisme radical va imposar una llei de violència de gènere, que diu que els espanyols tornem a ser diferents davant la Justícia, ara en funció del sexe, quelcom que mai havia demanat el feminisme original, que exigia la plena igualtat entre els sexes.

Va exigir recursos (ara uns 30.000 milions) per acabar amb el problema i ajudar a les dones maltractades. ¿I quin és el resultat? No sembla que s’hagi salvat cap dona i seguim sense comptabilitzar els mals tractes d’ancians, nens i homes.

Hauríem de saber en què es gasten els diners públics, perqué el registre d’una quarta part dels afectats per la violència domèstica pot portar-se en un portàtil. I també si hi ha dones vivint amb les seves parelles en altres països, a costa de la subvenció aconseguida després d’haver-los denunciat aquí.

Qui cregui que la de gènere és l’única violència a defensar, que recordi que aquesta setmana una dona de 52 anys ha mort a mans de la seva filla a Banyoles, i un nen de 2 mesos és a la UCI per una pallissa paterna, i que ambdós queden desemparats per aquesta llei.

Mai solucionarem un problema tan polièdric abordant-lo només des d’una cara.

VISCA LA REPÚBLICA

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS