A voltes amb el GAL (català)

La CIA ha desclassificat papers que diuen que Felipe González va crear el GAL i curiosament no ha passat res, ningú s’ha posat vermell i els socialistes han sortit a defensar-lo perquè “va modernitzar el país”.

¿Encara no saben que Espanya només podia modernitzar-se atès el retràs de més d’un segle en que ens va enfonsar la dictadura? ¿Ni han caigut en que el gran modernitzador d’Alemanya a la primera meitat del segle XX va ser Adolf Hitler?

Això de la CIA no és res nou, en el llibre “El rei que no estimava als elefants,” el Coronel Amadeo Martínez Inglés, explica com després del cop d’estat d’Argentina (1976), els cossos de seguretat espanyols van enviar observadors per “aprendre” tècniques antiterroristes.

¿Recorden les tècniques? ¿Les tortures a l’Escola Mecànica de la Armada Argentina? ¿L’Operació Còndor? ¿Cóm tiraven als dissidents al mar des d’helicòpters?

En comptes de tornar fastiguejats, com ens vam quedar tots els que ho vam seguir per la premsa, ells van venir encantats y convençuts de que allò era el que s’havia de fer amb els bascos d’ETA, perquè sembla que Espanya només es defensa matant espanyols.

Emblema del GAL

En el llibre l’autor explica que a la tornada li van presentar la proposta a Adolfo Suárez, però la va rebutjar, i desprès en canviar el govern, el 1982, la hi van fer a Felipe González que la va avalar. El GAL va segrestar i/o assassinar més de 20 persones.

M’avergonyeix que allò que va entendre Alemanya el 1945, que un crim no es pot justificar amb una autopista; siguem incapaços d’entendre-ho a Espanya el 2020, en justificar assassinats d’Estat amb un AVE i una fira de mostres.

Si ho deixem passar, com deixem passar que es veneri a un dictador assassí o que el cap de l’Estat sigui impune faci el que faci, ¿val la pena viure en aquest país?

PROU REPRESIÓ

AMNISTIA PRESOS POLÍTICS

AUTODETERMINACIÓ

A vueltas con el GAL (castellano)

La CIA ha desclasificado papeles que dicen que Felipe González creó el GAL y curiosamente no ha pasado nada, nadie se ha ruborizado y los socialistas han salido a defenderle porque “modernizó el país”.

¿Aún no saben que España solo podía modernizarse dado el retraso de más de un siglo en que nos hundió la dictadura? ¿Ni han caído en que el gran modernizador de Alemania en la primera mitad del siglo XX fue Adolf Hitler?

Lo de la CIA no es nada nuevo, en el libro “El rey que no amaba a los elefantes,” el Coronel Amadeo Martínez Ingles, explica como tras el golpe de estado de Argentina (1976), los cuerpos de seguridad españoles enviaron observadores a “aprender” técnicas antiterroristas.

¿Recuerdan las técnicas? ¿Las torturas en la Escuela Mecánica de la Armada Argentina? ¿La Operación Condor? ¿Cómo tiraban a los disidentes al mar desde helicópteros?

En vez de volver asqueados, como nos quedamos cuantos lo seguimos por la prensa, ellos vinieron encantados y convencidos de que aquello era lo que había que hacerles a los vascos de ETA, porque al parecer España solo se defiende matando españoles.

Emblema de los GAL 

En el libro el autor cuenta que al regresar le presentaron la propuesta a Adolfo Suárez, pero la rechazó, y luego al cambiar el gobierno, en 1982, se la hicieron a Felipe González que la avaló. El GAL secuestro y/o asesinó más de 20 personas.

Me avergüenza que lo que entendió Alemania en 1945, que un crimen no se puede justificar con una autopista; seamos incapaces de entenderlo en España en 2020, al justificar asesinatos de Estado por un AVE y una feria de muestras.

Si lo dejamos pasar, como dejamos pasar que se venere a un dictador asesino o que el jefe del Estado sea impune haga lo que haga, ¿vale la pena vivir en este país?

BASTA DE REPRESIÓN

AMNISTÍA PRESOS POLÍTICOS

AUTODETERMINACIÓN

El joc de les diferències (català)

Biden, Sanders i Trump

Els proposo un joc, un de trobar les diferències, però sense desvetllar el final per no espatllar-lo. ¿Per què no comparem els polítics que es perfilen per a les eleccions dels EEUU amb els nostres?

Comencem per l’edat. ¿Saben l’edat que tenen els polítics americans que estan en campanya? Trump, 74 anys; Sanders, 78; Biden, 77. En canvi a Espanya Sanchéz en te 48; Casado, 39; Rivera, 41; i Leire Pajín, 34 quan la van nomenar ministra.

Seguim per la formació. Trump és llicenciat en Econòmiques i Empresarials, Sanders en Ciència Política i Biden es va graduar en Historia i Ciència Política primer i en Dret després. A Espanya uns van copiar la tesis doctoral, altres tenen currículum que minven i a alguns el partit els va tenir de regalar-los la carrera per la seva incompetència.

Pel que fa a l’experiència professional, Trump és un empresari d’èxit, que el 2016 Forbes va enumerar com la 324ª fortuna mundial; Sanders és professor i escriptor a part de polític; i Biden és un prestigiós advocat a més de polític.

A Espanya és molt més senzill ja que tots els esmentats tenen una experiència laboral nul·la i només se’ls coneix l’activitat realitzada a l’ombra del partit, en el que van entrar tant bon punt els van sortir les dents.

Rivera, Sánchez i Casado

Ja sé que, com diu la cançó, “la vida te da sorpresas”, però segons la seva primera impressió, ¿qui els sembla més preparats per liderar un govern, afrontar una emergència o anar pel món representant al seu país?

Si han contestat, como jo, que els polítics dels EEUU, ¿per què no comencem a votar gent solvent, amb formació sòlida i alguna experiència laboral, en comptes de conformar-nos amb qualsevol illetrat que tingui el carnet d’un partit polític?

PROU REPRESIÓ

AMNISTIA PRESOS POLÍTICS

AUTODETERMINACIÓ

El juego de las diferencias (castellano)

Biden, Sanders y Trump

Les propongo un juego, uno de encontrar diferencias, pero sin desvelar  el final para no estropearlo. ¿Por qué no comparamos los políticos que se perfilan para las elecciones de EEUU con los nuestros?

Empecemos por la edad. ¿Saben la edad que tienen los políticos americanos que están en campaña? Trump, 74 años; Sanders, 78; Biden, 77. En cambio, en España Sanchéz tiene 48; Casado, 39; Rivera, 41; y Leire Pajín, 34 cuando la nombraron ministra.

Sigamos por la formación. Trump es licenciado en Económicas y Empresariales, Sanders en Ciencia Política y Biden se graduó en Historia y Ciencia Política primero y en Derecho después. En España unos copiaron la tesis doctoral, otros tienen currículum que menguan y a algunos el partido tuvo que regalarles la carrera por su incompetencia.

Por lo que se refiere a la experiencia profesional, Trump es un empresario de éxito, que en 2016 Forbes enumeró como la 324ª fortuna mundial; Sanders es profesor y escritor a parte de político; y Biden es un prestigioso abogado además de político.

En España es mucho más sencillo ya que todos los mencionados tienen una experiencia laboral nula y solo se les conoce la actividad realizada a la sombra del partido, en el que entraron en cuanto les salieron los dientes.

Rivera, Sánchez y Casado

Ya sé que, como dice la canción, “la vida te da sorpresas”, pero según su primera impresión ¿quién les parecen  más preparados para liderar un gobierno, afrontar una emergencia o ir por el mundo representando a su país?

Si han contestado, como yo, que los políticos de EEUU, ¿por qué no empezamos a votar a gente solvente, con formación sólida y alguna experiencia laboral, en vez de conformarnos con cualquier iletrado que tenga el carnet de un partido político?

BASTA DE REPRESIÓN

AMNISTÍA PRESOS POLÍTICOS

AUTODETERMINACIÓN

L'escàndol de la Justicia (català)

Que la Justícia d’aquest país deixa molt que desitjar no crec que puguin posar-ho en dubte ni els més acèrrims defensors d’una Espanya que cau a trossos, per més que intentin emprar el cartró pedra per simular que no passa res.

La independència judicial fa temps que ni hi és ni se l’espera, no sols perquè s’empresonen idees polítiques amb delictes inventats i relats ficticis; o perquè es canviïn les sentències del TS al dictat dels interessos de la gran banca.

Permetre que un partir exerceixi  d’acusació particular contra un govern triat democràticament, resulta una nimietat davant el fet de que el president del Tribunal Constitucional militi en el partit que l’ha nomenat a dit.

Ja no ens estranya que el Tribunal de Comptes segueixi essent una institució franquista, creada per col·locar familiars de polítics (més de 100 empleats) i no per revisar els comptes, per això no va dir res del malbaratament dels AVE, aeroports sense avions, el Castor o el rescat bancari.

Andrés Betancor, de la JEC, a sou de C's

A més, ara ens assabentem que al menys un jutge de la JEC està a sou d’un partit polític. Sí, la mateixa JEC que, sense tenir competències per fer-ho, ha dit qui pot o no presentar-se a les eleccions, ser president de la Generalitat o quins colors i paraules emprar.

La noticia, que a qualsevol país mitjanament seriós suposaria un escàndol immens, s’amaga aquí en defensa de la “unitat nacional”. Em pregunto qui pot creure que el país es defensa corrompent la justícia.

Però el pitjor és que qui ha posat jutges a sou no és qualsevol partit, sinó l’últim d’arribar, el que encara no ha governat enlloc. ¿Quants jutges més tenen a sou els altres partits, els que porten anys governant-nos?

PROU REPRESIÓ

AMNISTIA PRESOS POLÍTICS

AUTODETERMINACIÓ

El escándalo de la Justicia (castellano)

Que la Justicia de este país deja mucho que desear no creo que puedan ponerlo en duda ni los más acérrimos defensores de una España que se cae a pedazos, por más que traten de echar mano del cartón piedra para simular que no pasa nada.

La independencia judicial hace tiempo que ni está ni se la espera, no solo porque se encarcelen ideas políticas con delitos inventados y relatos ficticios; o porque se cambien las sentencias del TS al dictado de los intereses de la gran banca.

Permitir que un partido ejerza la acusación particular contra un gobierno elegido democráticamente, resulta una nimiedad frente al hecho de que el presidente del Tribunal Constitucional milite en el partido que le ha nombrado a dedo.

Ya no nos extraña que el Tribunal de Cuentas siga siendo una institución franquista, creada para colocar familiares de políticos (más de 100 empleados) y no para revisar las cuentas, por eso no dijo nada del despilfarro de los AVE, aeropuertos sin aviones, Castor o rescate bancario.

Andrés Betancor, de la JEC, a sueldo de C's

Además, ahora nos enteramos que al menos un juez de la JEC está a sueldo de un partido político. Sí, la misma JEC que, sin tener competencias en ello, ha dicho quien puede o no presentarse a las elecciones, ser presidente de la Generalitat o qué colores y palabras usar.

La noticia, que en cualquier país medianamente serio supondría un tremendo escándalo, se oculta aquí en defensa de la “unidad nacional”. Me pregunto quien puede creer que el país se defiende corrompiendo la justicia.

Pero lo peor es que quien ha puesto jueces a sueldo no es cualquier partido, sino el último que ha llegado, el que aún no ha gobernado en ninguna parte. ¿Cuántos jueces más tienen a sueldo los otros partidos, los que llevan años gobernándonos?

BASTA DE REPRESIÓN

AMNISTÍA PRESOS POLÍTICOS

AUTODETERMINACIÓN

Adeu doctors Jaurrieta i Gil-Vernet (català)

Dr. Jaurrieta

Quanta raó tenia Mecano en dir que “Els genis no haurien de morir”, a la seva cançó dedicada a Salvador Dalí. Ni els genis, ni els pares, ni les icones i referents de la societat, que són els que ens deixen més orfes i desemparats quan se’n van.

Casi de forma simultània han mort un parell de pioners de la medicina catalana i espanyola, deixant un buit tan immens a la comunitat sanitària que serà molt difícil emplenar.

Han mort els doctors Josep Maria Gil-Vernet, que el 1965 va fer el primer trasplantament de ronyó a Espanya, i el Dr. Eduard Jaurrieta, que el 1984 va fer el primer trasplantament hepàtic.

No vaig conèixer en Gil-Vernet però sí en Jaurrieta, quan vaig estar a l’Hospital de Bellvitge, com secretari tècnic de la Direcció Mèdica, i ell era cap del Servei de Cirurgia, perquè allà va fer la  major part de la seva brillant carrera professional.

Dr. Gil-Vernet

A nivell personal sempre es va mostrar amable i simpàtic, professionalment era admirat i respectat pels seus companys, que no és poca cosa, a més de ser estimat i venerat pels pacients als que va tractar.

Gil­-Vernet i Jaurrieta han marxat però ens deixen les seves obres, d’una part els milers de pacients que els deuen la vida perquè es van atrevir a explorar terrenys desconeguts quan tothom dubtava pensant que allò era impossible o una bogeria.

La seva altra obra són els metges i infermeres que van ajudar a formar i que constitueixen un excel·lent regal per a tota la societat ja que, seguint els seus passos i ensenyaments, podran seguir salvant malats que d’altra manera estarien condemnats irremeiablement.

Descansin en pau aquests dos companys cirurgians que sempre portarem al cor.