Aquest més d’octubre s’ha complert el 3r
aniversari dels fets del 1-O, una data trista per a tots els demòcrates, que
vam veure com el país retrocedia en les seves llibertats per l’actuació d’un
Estat que segueix emprant la repressió contra els catalans.
Però no volem furgar en la ferida sinó tot el
contrari perquè, entre tants aniversaris de fets rellevants, no pot passar desapercebut
un altre tercer aniversari, el de la celebració a Manresa del XX Congrés de Metges
i Biòlegs de Llengua Catalana (CMBLC), també a l’octubre del 2017.
Aquests Congressos son una iniciativa de l'Acadèmia
de Ciències Mèdiques, endegada el 1912, i tenen per objectiu constituir una tribuna i
un lloc de reunió dels professionals de la salut dels territoris de parla
catalana en la seva tasca cultural d'ajuda a la llengua.
El seu paper ha estat rellevant per a la recuperació
del català com a eina vehicular en els diferents àmbits de la societat, i molt
especialment en el de la salut, a l’hora que fixava i definia noves idees i conceptes, com el de
salut mateix, establert el 1976.
Manresa ha d’estar orgullosa d’haver sigut seu
de la darrera edició feta fins ara, gracies a una iniciativa de la Fundació
Alsina Bofill i la Fundació Althaia Xarxa Assistencial, que van fer possible la
celebració a la nostra ciutat, els dies 20 i 21 d’octubre de 2017.
Cal recordar també la implicació i
participació de l’Ajuntament de Manresa, el Col·legi de Metges de Barcelona, la
Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, la Filial del Bages de l’Acadèmia de
Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, la Societat Catalana
de Biologia (Institut d’Estudis Catalans), la Societat Andorrana de Ciències,
l’Obra Cultural de l’Alguer, l’Acció Cultural del País Valencià i la Societat
Valenciana de les Ciències de la Salut.
El Congrés manresà va constar de quatre grans
eixos: 1r els models sanitaris dels territoris de parla catalana; 2n els reptes
de l’atenció primària i la formació i desenvolupament dels seus professionals; 3r
el medi ambient, la globalització i la salut; i 4t el futur dels CMBLC per tal
de fer-los més inclusius i augmentar el seu paper en la societat.
El programa va incloure amplis aspectes de
l’activitat diària dels professionals de la salut, tant en l’àmbit
assistencial, com en la medicina preventiva, la docència o la recerca, tractats
des d’una perspectiva propera, amb voluntat de servei públic, de compartir
coneixements i sempre amb visió
humanista.
L’èxit del Congrés el van certificar els més
de 400 inscrits i els 65 ponents, entre els quals primeres autoritats europees
del sector de la vida i de la salut, una fita assolida per la capacitat de
convocatòria de les fundacions organitzadores i pel lideratge exemplar dels dos
copresidents del Congrés, el Dr. Miquel Vilardell i Tarrés i el Dr. Lluis
Guerrero i Sala.
Però aquest èxit no estava garantir atès el
moment social i polític que es vivia, i que val la pena recordar ja que en ple
procés de defensa pacífica del dret a decidir dels catalans, i en mig d’un agre
debat entre Catalunya i Espanya, el dia 6 de setembre el govern espanyol va intervenir
les finances de la Generalitat. El 1 d’octubre es va celebrar el referèndum per
a la independència, sota una forta repressió, que el poble català va resistir
amb determinació. Dos dies després la protesta catalana va omplir pobles i
ciutats, i el rei brandà amenaces de tota mena. El 16 d’octubre la judicatura va
dictar presó incondicional pel president d’Òmnium Cultural, Sr Jordi Cuixart, i
pel president de l’Assemblea Nacional Catalana, Sr Jordi Sánchez, fet que va generar
una onada d’indignació popular que va derivar en la convocatòria d’una gran
manifestació a Barcelona pel dia 21 d’octubre, últim dia del congrés.
Aquesta vegada la repressió no va impedir la
realització del congrés, com si havia fet abans, tant en la dictadura de Primo
de Rivera com durant el franquisme, perquè l’autarquia espanyola sempre ha
sospitat de tot el que fos en llengua catalana. |
El Dr. Guerrero saluda al Hble conseller, Sr. Comín
|
Es cert que des de llavors tot ha canviat
molt, i la Medicina n’és un bon exemple, l‘única cosa que sembla no haver
canviat és el caràcter repressor de l’estat espanyol, tenint en compta que
tornem a tenir presos polítics (així els qualifica l’ONU), gent perseguida i
altres a l’exili, entre ells l’Hble. Conseller, Sr. Antoni Comín, que va
inaugurar el XX CMBLC.
Per tot plegat la defensa de la nostra llengua
continua essent un repte i una necessitat, tot i el seu reconeixement oficial, no
sols pels nous reptes, com les noves tecnologies de la informació, sinó perquè
avui com ahir cal evitar el retrocés de les llibertats, ja que la llengua, la
ciència i la cultura sempre s’han desenvolupat millor en llibertat.
Estem convençuts que Manresa va ser el millor
lloc per celebrar aquell XX CMBLC, allà on feia 125 anys els delegats de la
Unió Catalanista aprovaven les Bases de Manresa, un dels documents fundacionals
del catalanisme, i va suposar un bri d’esperança que se celebrés pocs dies
després de la major repressió dels últims anys al nostre país.
