Una dreta rància e intransigent (català)

Els indults als presos polítics catalans estan posant de manifest el que son, i sempre han estat, els dirigents de la dreta espanyola: una gent rància e intransigent que no accepta les regles democràtiques perquè mai van creure en la democràcia.

De fet, històricament, cada cop que han vist perillar els seus privilegis s’han rebel·lat, com el 1936, quan van donar suport a la gran traïció a Espanya, la guerra incivil i la repressió.

L’únic que defensen, per més que s’emplenin la boca de patriotisme i s’embolcallin en la bandera, és seguir mantenint el poder al preu que sigui, si cal sometent a tot el poble amb l’ajuda d’un dictador assassí.

Pretenen ser un partit polític (el PP) encara que un jutge els va qualificar “d’organització criminal”. Es proclamen constitucionalistes, malgrat que van votar NO a la Constitució el 1978. També asseguren ser cristians, però neguen el perdó que suposa l’indult.

Diuen fer política però s’han amagat darrera els jutges per evitar fer política. Es proclamen partit exemplar però Europa els va assenyalar com el més corrupte del continent.

Els hem vist robar, mentir, prevaricar, usar la policia partidàriament, manipular la Justícia, fer guerra bruta contra els adversaris, i malgrat tot, pretenen seguir donant-nos lliçons de moral.

Ara van de moderns inventant  conceptes i assegurant que la llibertat és prendre cerveses, encara que paguin les sortides al bar amb la vida dels ciutadans (Madrid, ha tingut un 40% més morts per Covid que la mitja nacional).

Lluny de ser la solució a res, aquesta dreta és la pitjor rèmora que tenim a Espanya, no sols per al progres de la nació, sinó per arribar a ser un país normal.

Una derecha rancia e intransigente (castellano)

Los indultos a los presos políticos catalanes están poniendo de manifiesto lo que son, y siempre han sido, los dirigentes de la derecha española: una gente rancia e intransigente que no acepta las reglas democráticas porque nunca creyeron en la democracia.

De hecho, históricamente, cada vez que han visto peligrar sus privilegios se han rebelado, como en 1936, cuando apoyaron la gran traición a España, la guerra incivil y la represión.

Lo único que defienden, por más que se llenen la boca de patriotismo y se envuelvan en la bandera, es seguir manteniendo el poder al precio que sea, si hace falta sometiendo a todo el pueblo con la ayuda de un dictador asesino.

Pretenden ser un partido político (el PP) aunque un juez les calificó de “organización criminal”. Se proclaman constitucionalistas, aunque votaron NO a la Constitución en 1978. También aseguran ser cristianos, pero niegan el perdón que supone el indulto.

Dicen hacer política pero se han escondido tras los jueces para evitar hacer política. Se proclaman partido ejemplar pero Europa les señaló como el más corrupto del continente.

Les hemos visto robar, mentir, prevaricar, usar la policía partidistamente, manipular la Justicia, hacer guerra sucia contra sus adversarios, y a pesar de todo, pretenden seguir dándonos lecciones de moral.

Ahora van de modernos inventando  conceptos y asegurando que la libertad es tomar cervezas, aunque paguen las salidas al bar con la vida de los ciudadanos (Madrid, ha tenido un 40% más muertos por Covid que la media nacional).

Lejos de ser la solución a nada, esta derecha es la peor rémora que tenemos en España, no solo para el progreso de la nación, sino para llegar a ser un país normal.

La banca: quina creu!

L’organisme encarregat de garantir la lliure competència en els mercats (la CNMV) investiga a 4 bancs (Sabadell, Santander, Caixabank i Bankia) per si van cometre abusos en els avals dels crèdits ICO.

Sospiten que van fer servir tècniques per alterar el comportament econòmic dels consumidors que demanaven crèdits habilitats pel Ministeri per a empreses i autònoms colpejats per la Covid.

Un no pot deixar de preguntar-se quantes prebendes necessiten els bancs per que els seus alts directius puguin seguir creient-se meravellosos.

Ja fa temps que van deixar de ser aquelles entitats serioses i segures, on una encaixada de mans amb el director de sucursal era més fiable que una publicació del BOE.

Van començar per moure al personal per que no agafessin confiança amb els clients, oblidant que precisament la confiança era el nucli del seu negoci.

Presumeixen de ser empreses privades i de les virtuts del mercat, però com no els sortien els números, van anar a veure al papa Estat i li van exigir que eliminessin la competència, començant unes absorcions on va pesar més la política que l’eficiència.

Especulen amb els nostres diners, ens cobren comissions abusives  i ens enganyen directament, com va passar amb la venda de preferents a ancians, que no tenia altre objecte que prendre’ls els estalvis de tota una vida.

Però com tampoc els sortien els números, ens van demanar un rescat, que ens va costar un ull de la cara, i que ni han tornat ni pensen tornar.

No sols continuen fent trampes, sinó que ara volen reduir plantilla perquè creuen que el problema son els seus treballadors, per això exigeixen noves ajudes, que haurem de tornar a pagar nosaltres, clar. Una veritable  creu.

PROU REPRESSIÓ

AMNISTIA PRESOS POLÍTICS

AUTODETERMINACIÓ

La banca: ¡que cruz!

El organismo encargado de garantizar la libre competencia en los mercados (la CNMV) investiga a 4 bancos (Sabadell, Santander, Caixabank y Bankia) por si cometieron abusos en los avales de los créditos ICO.

Sospechan que usaron técnicas para alterar el comportamiento económico de los consumidores que pedían créditos habilitados por el Ministerio para empresas y autónomos golpeados por la Covid.

Uno no puede dejar de preguntarse cuantas prebendas necesitan los bancos para que sus altos directivos puedan seguir creyéndose maravillosos.

Ya hace tiempo que dejaron de ser aquellas entidades serías y seguras, donde un apretón de manos con el director de sucursal era más fiable que una publicación del BOE.

Empezaron por mover al personal para que no cogieran confianza con los clientes, olvidando que precisamente la confianza era el núcleo de su negocio.

Presumen de ser empresas privadas y de las virtudes del mercado, pero como no le salían los números, fueron a ver a papá Estado y le exigieron que eliminara la competencia, empezando unas absorciones donde primó más la política que la eficiencia.

Especulan con nuestro dinero, nos cobran comisiones abusivas  y nos engañan directamente, como ocurrió con la venta de preferentes a ancianos, que no tenía otro objeto que quitarles los ahorros de toda una vida.

Pero como tampoco les salían los números, nos pidieron un rescate, que nos costó un ojo de la cara, y que ni han devuelto ni piensan devolver.

No solo siguen haciendo trampas, sino que ahora quieren reducir plantilla porque creen que el problema son sus trabajadores, por eso exigen nuevas ayudas, que tendremos que volver a pagar nosotros, claro. Una verdadera cruz.

BASTA DE REPRESIÓN

AMNISTÍA PRESOS POLÍTICOS

AUTODETERMINACIÓN

Una presa de pel anunciada

Ens estan anunciant que la factura de la llum d’aquest mes serà la més cara de la nostra història, però ¿sabrien dir què ha passat aquest juny per que el preu de l’electricitat estigui pels núvols?

Sempre han explicat que les seves pujades de preus es devien a esdeveniments, normalment meteorològics: la Gloria, la Filomena, el dia més fred o més calorós de l’any, i un podia quedar-se més o menys convençut.

Ara ja ni tracten de justificar-se, simplement diuen que és la decisió del mercat, és a dir que els que presideixen les elèctriques s’han reunit i han decidit pel seu compta posar el preu que els ha donat la gana (el més alt d’Europa).

Podem indignar-nos tot el que vulguem, però el que no podem és dir que no es veia venir perquè  fa temps que ens prenen el pel, amb el vist i plau del govern, i si nosaltres no ens respectem mai ho faran aquests aprofitats.

Els recordo que quan vam entrar a l’Euro el que valia 100 pessetes, ens ho van cobrar a 1 euro, amb un increment del 66% d’un dia per l’altre, anunciant així “urbi et orbe” que als espanyols se’ns  pot robar tranquil·lament.

Que a més votem reiteradament al partit més corrupte d’Europa i posem al front a mentiders illetrats no ajuda.

Tot i això, els proposo dues mesures per recuperar el respecte perdut: la primera és fer una llei que prohibeixi a les energètiques contractar ex-ministres o ex-consellers, així com a ex-presidentes del govern o de CCAA.

La segona consisteix en canviar als seus equips directius i posar a gent nova ja que, com passa amb els nens i les mascotes, cal ensenyar-los de petits, perquè quan creixen és impossible redreçar-los.

Alguns dels polítics contractats
per empreses energètiques

PROU REPRESSIÓ

AMNISTIA PRESOS POLÍTICS

AUTODETERMINACIÓ

Una tomadura de pelo anunciada

Nos están anunciando que la factura de la luz de este mes será la más cara de nuestra historia, pero ¿sabrían decir que ha pasado este junio para que el precio de la electricidad esté por las nubes?

Siempre han explicado que sus subidas de precios se debían a acontecimientos, normalmente meteorológicos: la Gloria, la Filomena, el día más frio o más caluroso del año, y uno podía quedarse más o menos convencido.

Ahora ya ni tratan de justificarse, simplemente dicen que es la decisión del mercado, es decir que los que presiden las eléctricas se han reunido y han decidido por su cuenta poner el precio que les ha dado la gana (el más alto de Europa).

Podemos indignarnos todo lo que queramos, pero lo que no podemos es decir que no se veía venir porque hace tiempo que nos toman el pelo, con el visto bueno del gobierno, y si nosotros no nos respetamos nunca lo harán esos abusones.

Les recuerdo que cuando entramos en el Euro lo que valía 100 pesetas, nos lo cobraron a 1 euro, con un incremento del 66% de un día para otro, anunciando así “urbi et orbe” que a los españoles se nos puede robar tranquilamente.

Que además votemos reiteradamente al partido más corrupto de Europa y pongamos al frente a mentirosos iletrados no ayuda.

Sin embargo, les propongo dos medidas para recuperar el respeto perdido: la primera es hacer una ley que prohíba a las energéticas contratar exministros o exconsejeros, así como a ex presidentes del gobierno o de CCAA.

La segunda consiste en cambiar a sus equipos directivos y poner a gente nueva ya que, como ocurre con los niños y las mascotas, hay que enseñarles de pequeños, porque cuando crecen es imposible enderezarlos.

Algunos de los políticos contratados
por empresas energèticas

BASTA DE REPRESIÓN

AMNISTÍA PRESOS POLÍTICOS

AUTODETERMINACIÓN

La millor Espanya possible

A alguns els molesta que se citi a Franco per justificar la situació actual, creient que als 40 anys de la seva mort, ja no és culpable del que ens passa.

Però analitzin be el país i descobriran que és exactament el que ell volia, en deixar-ho tot “lligat i ben lligat”.

Tenim el règim que ell ens va imposar: una monarquia. A més els seus còmplices van evitar que opinéssim sobre la idoneïtat de la mateixa, ni sobre una família real a la que hem fet fora d’Espanya tres vegades.

Però per cuidar la cleptocràcia que ell havia creat, durant 40 anys de repressió, al dictador no li anava bé qualsevol, per això va rebutjar al legítim hereu al tro. ¿No s’han preguntat mai perquè va triar a qui va triar?

Tenim partits polítics creats pels seus ministres, que defensen més l’herència franquista que la democràcia, per això es reparteixen el nomenament de l’alta judicatura per tenir-la controlada.

Tenim als seus jutges. El seu Tribunal d’Ordre Públic (TOP), encarregat de perseguir opinions polítiques, i per tant il·legal a qualsevol democràcia, simplement va prendre el nom d’Audiència Nacional sense canviar ni mica.

Tenim el seu exèrcit, que ens va amenaçar amb més repressió si no s’aprovava una constitució feta a la seva mida i que, quan no li va agradar com anava el país, no va dubtar en donar un cop d’estat.

Es va proclamar una llei d’amnistia per que no es poguessin ni investigar els crims franquistes, malgrat les amnisties s’apliquen només a persones condemnades i empresonades.

Per tot plegat, aquesta no pot ser la millor Espanya possible, com asseguren els partits majoritaris, al menys mentre segueixi essent el xiringuito del general.

PROU REPRESSIÓ

AMNISTIA PRESOS POLÍTICS

AUTODETERMINACIÓ