Portem dies de laments des de l’eliminació de la candidatura de Madrid per a
organitzar els Jocs Olímpics del 2020. Malgrat em dol el que ha passat, les paraules
“traïció”, “complot” o “joc brut”, em semblen excessives. Els JJOO són un premi
que la comunitat internacional (en aquest cas el COI) concedeix a una ciutat i
a un país, no sols per la seva oferta organitzativa i d’instal·lacions, sinó pels
seus esforços, compromís social i valors. En aquest sentit ¿què ha vist el COI
en nosaltres?
Madrid és la capital d’un Estat que porta anys malbaratant els diners que
no té, en infraestructures inútils, fins arruïnar el país e hipotecar-lo per
varies generacions, el que ens ha portat a un 27% d’atur (56% en el cas dels
joves).
Un país que va apostar per un model econòmic basat en un dels sectors més
especulatius i corruptibles: la construcció, que ha acabat corrompent bona part
de la nostra vida pública des de la Casa Reial (ara sota sospita), al Govern (incloent-hi
al seu president y varius ministres, també sota sospita) o al principal partit
de l’oposició (el president del qual està ja imputat).
Un país amb uns partits polítics sospitosos tots ells de finançament irregular
i amb una classe política que no se sent obligada a executar els seus compromisos
electorals, que incompleixen sistemàticament; i per extensió amb les seves obligacions
internacionals, essent el país més incomplidor d’Europa.
A més aquí mai se li demanen responsabilitats a ningú, ni als polítics
corruptes, als que els seus partits sempre se les enginyen per deixar-los algun
tipus d’immunitat; ni als banquers ruïnosos, que han cobrat bonificacions malgrat
haver enfonsat els nostres bancs; ni als empresaris i constructors comissionistes,
que parlen de lliure empresa però busquen les subvencions i els contractes públics;
ni als entrenadors de futbol que li fiquen el dit a l’ull a un col·lega; ni als
esportistes o als seus metges que trafiquen impunement amb substàncies prohibides.
Un país tan tolerant amb el feixisme (el nou i el vell) que els delegats del
Govern assisteixen a actes on s’homenatja a membres de la División Azul, i fa
sols un any el ministre de Justícia va renovar el marquesat als descendents de
Queipo de Llano, que a
qualsevol lloc civilitzat seria considerat un criminal de guerra, mentre nosaltres
li posem el seu nom als carrers i l’anomenem marqués a ell i al seu llinatge.
Alguns poden pensar que és injust però el món real, el que està a l’altra
cantó dels Pirineus i del mar, no sol premiar tals actituds i valors.
No hay comentarios:
Publicar un comentario