Una de futbol (Català)

Els que em coneixen saben que no m’agrada el futbol i que l’únic partit que he vist sencer per televisió va ser l’any 1974. Per tal que es facin una idea, l’altre dia vaig sentir que el “Tata” tindria una lluita sense quarter contra el “Cholo” i vaig pensar que estaven parlant d’un capítol d’Aida, però sembla ser que parlaven de futbol.

Malgrat tot he de confessar que recentment aquest esport ha adquirit per a mi un nou significat, ara és molt més proper i ja puc entendre allò de que “hem guanyat”, en primera persona del plural, com si ens hi anés quelcom. No, no ha estat una revelació de les bondats del que anomenen el “esport Rei”, sinó el descobriment de que, entre tots els clubs de futbol, li deuen a hisenda, es a dir que ens deuen a tots, més de 500 milions d’euros. Amb raó la gent hi posa tanta passió!

Tot el que rodeja al futbol em sembla esperpèntic però ara, potser per la beneïda crisis que fa que el diner no flueixi amb tanta alegria, la situació s’ha destapat i resulta que entre tots tenen uns deutes de més de 3.600 milions d’euros i que varius presidentes de clubs estan a la presó, en un país on ningú de cert nivell acaba entre reixes.  

El que més em sorprèn és que d’això no en parla ningú, simplement agafem la bufanda del nostre equip i anem al camp a animar sense demanar més explicacions. Com podem seguir anunciant que tenim la millor lliga del món, si és de cartró pedra? Per què seguim endeutant-nos, amb contractes milionaris amb nois de vint anys que no aporten res de profit a la societat? 

Per si fos poc, la Generalitat Valenciana ha avalat als clubs de primera divisió de la seva comunitat, la qual cosa és una postura molt intel·ligent (per part dels clubs, clar). D’aquesta manera els polítics autonòmics, que han de decidir en què es gasten els recursos públics, destinaran els diners de tots els valencians, inclosos els pensionistes, els malalts, els nens, els afectats per la llei de la dependència, y naturalment d’aquells als que no els agrada el futbol, a pagar la mala gestió d’aquests clubs esportius. Davant de tot això sols puc afegir: Bravo pels clubs de futbol, vosaltres sí que en sabeu!