Perdoni senyor lladre (català)

Aquesta és una carta de disculpa pels presos per furts, robatoris i delictes menors, que hi ha a les nostres presons. Tot i que no em correspon escriure-la, ho faig sabent que ningú del Govern ho farà, malgrat hi hagi motius.  

Podrien haver eludit la justícia ocupant un càrrec dels casi 10.000 aforats que, encara que suposi una burla a la igualtat constitucional, ningú pensa canviar. Altres privilegiats són banquers o religiosos que, si per casualitat són empresonats, solen ser indultats en un nou escarn a la Justícia.

La majoria dels seus delictes no són tan repulsius com els abusos dels capellans pederastes o les xarxes de robatoris de recent nascuts, amb monges sota sospita. Malgrat això, l’Església sols trasllada als primers i guarda un vergonyós silenci sobre les segones.  

A més el diner que han robat vostès és menor del que s’han adjudicat alguns banquers amb primes milionàries, malgrat haver enfonsat les seves empreses. Per no parlar de les preferents, creades per enganyar pensionistes, que han perjudicat milers de persones.  

  

El més senzill seria haver entrat en un partit polític o sindicat. Si assenteixen al que digui el líder els ajudaran i, si no tenen feina, els donaran una. Que el nomenament suposi un delicte de prevaricació o tràfec d’influències no és problema. Essent un dels nostres (qualsevol que sigui) el protegiran faci el que faci, per això demanen l’indult, per exemple del Sr. Carles Fabra, vicepresident de les Corts Valencianes, en considerar que una condemna per frau fiscal no és motiu per cessar-lo d’un càrrec públic.

Una cosa més, els va faltar habilitat per dir que estaven penedits quan els van atrapar.  Ja sé que és ridícul però això va fer el Sr. Félix Millet (després de 20 anys espoliant el Palau) o els directius de Caixa Penedès (a la sala de vistes) i els va servir per seguir al carrer.  

En definitiva, vull transmetre’ls els meus respectes i dir-los que no els considero pitjors que tots els esmentats, ja que els seus delictes són menys repulsius, impliquen menys diners públics i afecten a menys persones, sols han tingut mala sort o no s’han rodejat de les companyies adequades i això, en un país com aquest, es paga car.