Si Rajoy hagués llegit El Petit Príncep

El petit príncep va arribar a un planeta on sols hi havia un rei. Era un rei absolut i universal, perquè regnava a tot arreu, no sols al seu planeta sinó també als planetes veïns i als estels. Com el petit príncep tenia ganes de veure una posta de sol, li va demanar al rei que n’ordenés una, però aquest li contestà:

• -       Si jo manava a un general de volar d’una flor a l’altra, com si fos una papallona, o d’escriure una tragèdia, o de convertir-se en un ocell, i el general no complia l’ordre rebuda, qui estaria equivocat, ell o jo?
• -       Vós - digué amb fermesa el Petit Príncep.
• -        Exacte. Cal exigir de cadascú el que cadascú pot donar  -observà el rei-. L’autoritat reposa primer de tot en la raó. Si manes al teu poble de tirar-se al mar, farà la revolució. Jo tinc el dret d’exigir l’obediència perquè les meves ordres són raonables.

Si el Sr. Rajoy hagués llegit El Petit Príncep, sabria que el primer que cal per manar és la raó, el sentit comú, i cap dirigent pot actuar en contra d’aquesta norma universal. Ningú pot governar sempre en contra de la gent, com el PP (i el PSOE) ha fet a Catalunya, per més vots que això li doni a la resta de l’estat.

Ha comés l’error que el rei comenta, ens ha demanat la irracionalitat: que ens conformem a seguir essent una colònia, que paga i calla, per tal de mantenir eternament una Espanya que volen pobre i inculta, gracies a les subvencions que compren voluntats i silencis.

Ens han demanat que ens venguem el futur dels nostres fills per un plat de llenties, que ells cuinaran quan els sembli, si tenen a bé entrar a la cuina. I tot per mantenir una classe política mediocre, gandula i incapaç d’elaborar un projecte de país que aprofiti els nostres potencials.

Tal com preveu el rei, ens han manat que ens tirem al mar i els ha esclatat una revolució i, si el Tribunal Constitucional pensa que podrà aturar-ho, és que els seus membres tampoc han entès res perquè no han llegit el conte.