Els sona el nom de Mitt Romney? Era el contrincant d’Obama, pel partit
Republicà, a les eleccions de 2011. Recorden si la presa de possessió presidencial
va tenir d’endarrerir-se fins que Romney va acceptar la derrota?
Clar que no, aquell sistema polític no permet que res ni
ningú se situï per sobre de la voluntat popular. El perdedor ho és perquè la
gent així ho ha volgut i no té la possibilitat d’oposar-se als resultats.
El mateix president dels EEUU, l’home més poderós de la
Terra, no pot canviar la data de les eleccions, ni el dia de la investidura, ni
accedir a una tercera legislatura. Es el resultat de prendre’s la democràcia seriosament
i posar-la per sobre fins i tot de la Presidència, evitant que es converteixi
en la seva joguina.
Aquí passa tot el contrari, qualsevol president autonòmic pot
repetir les vegades que li sembli o decidir quan convocar eleccions, i
qualsevol partit perdedor pot bloquejar el país durant mesos mentre interpreta els
resultats electorals a la seva conveniència. Es el que passa quan es posa la democràcia
per sota dels partit i dels càrrecs, que poden jugar amb ella com els sembla.
Desprès de 40 anys aquest sistema absurd e ineficient ja ha
donat tot el que podia donar i comença a cobrar-se víctimes: la primera és la governabilitat
del país i la segona el PSOE.
El que ha passat amb el PSOE és significatiu: es consideren
per sobre de l’electorat, creuen que és un partit “de govern” i que ja “els toca”
governar, confonent la democràcia amb la cua de la peixateria, i com que saben
que qui decideix són els partits en els despatxos i no les urnes, han oblidat
fer un projecte atractiu per il·lusionar a la gent, formar líders sensats o avaluar
la seva gestió anterior. En resum, han perdut el respecte que li deuen a
l’electorat. 
No hay comentarios:
Publicar un comentario