
Un exemple és la llei que sanciona l’autoconsum energètic.
Que un país amb el sol, el vent i la costa que té Espanya faci una norma així,
sols s’explica si el seu impulsor espera col·locar-se en una elèctrica quan
acabi el mandat.
La llei no amaga el seu objectiu de protegir a les companyies
de les pèrdues, en perjudici dels consumidors que fabriquin la seva pròpia energia.
És una norma prepotent que no pretén millorar la vida dels ciutadans, sinó
mantenir els privilegis de les elèctriques espantant al personal.
Que la llei es tan absurda como inútil, ho demostra el fet de
que l’estat encara no ha imposat cap multa pel seu incompliment, cosa que no és
d’estranyar, tenint en compta el ridícul que faria si els denunciats portessin
tals multes a Europa, quan aquesta ja ha demanat que el 2020 el 20% de l’energia
consumida a tot el continent sigui renovable.

El més curiós del cas és que tal legislació serà molt perjudicial
per a les mateixes empreses si, en comptes de modernitzar-se, diversificar-se i
entrar en el mercat de les energies alternatives, s’acomoden a l’ombra de
l’estat i segueixen abusant de les tarifes, perquè quan els ciutadans adverteixin
que la llei està feta en contra seva i li perdin la por, la caiguda de les elèctriques
serà imparable.