Segur que el nom
de Fritz Bauer no els diu res. Va ser un advocat jueu alemany, que va tenir de
fugir del seu país el 1935 per anar-se’n a Dinamarca. Quan va tornar, el 1949, va
ser nomenat Fiscal General de l’Estat de Hesse.
Ell pensava que els
alemanys s’havien de jutjar a si mateixos pels crims comesos a la II Guerra
Mundial, per a la qual cosa no era suficient jutjar a la cúpula nazi en els Judicis
de Nuremberg, sinó que era necessari també jutjar als seus còmplices.
Va impulsar el
que es va conèixer com “els judicis d’Auschwitz”, en els que va processar a
alemanys de a peu que havien participat en aquell camp d’extermini. Si llegeixen
“La casa alemanya” està ambientada en aquells judicis precisament.
Bauer va descobrir
als alemanys dels anys 60 el que havien fet els dels anys 30 i 40, i va posar en
entredit les respostes que els acusats donaven sempre, en el sentit de que només
complien amb les ordres rebudes.
La seva resposta
sempre va ser la mateixa, que les lleis de l’estat nazi eren il·legítimes i que
un no pot defensar les seves accions dient que les obeïa, perquè no hi ha llei
que pugui justificar un crim contra la humanitat.
Auschwitz |
Afegia que tothom
ha de tenir un sentit del be i del mal, i actuar d’acord amb ell, independentment
del que digui el govern. Qualsevol persona que participi en una màquina assassina,
com Auschwitz, es converteix en culpable d’un crim.
Els explico això
perquè trobo a faltar un fiscal Bauer que ens recordi als espanyols que la
dictadura, sortida de la gran traïció de 1936, també era il·legítima, com ho és
l’actual estat hereu d’ella, i que caldria jutjar tant als líders com als còmplices
dels seus crims i atrocitats.
PROU REPRESIÓ
AMNISTIA PRESOS POLÍTICS
AUTODETERMINACIÓ
No hay comentarios:
Publicar un comentario