Patriotisme qüestionat (català)

El procés català m’està proporcionant situacions força curioses, per exemple, molts dels meus amics qüestionen el meu patriotisme per voler la independència, de la mateixa manera que jo qüestiono el seu per no voler-la.

Es que no arribo a entendre que algú que diu estimar Espanya pugui estar d’acord amb la porqueria en la que el dictador primer i després els seus còmplices, han convertit al país.

¿Es patriota qui accepta un cap d’estat imposat pel franquisme, sense ser referendat pels espanyols, i a qui no se’l pot ni interrogar, en cas que fos testimoni d’un delicte, per una constitució feta sota amenaces?

¿Es bon espanyol qui permet una judicatura tan polititzada que el president del TC és militant d’un partit i que l’AN sigui un tribunal franquista amb un altre nom?

El president el TC va militar al PP 

¿Un patriota no hauria de rebutjar que els membres del CGPJ siguin nomenats per la seva afinitat als partits i no per la seva excel·lència jurídica, i encara més, que el TS canviï sentències al dictat dels bancs?

¿Estimar el país no hauria de suposar voler-lo lliure de corruptes i manipuladors? Doncs cap patriota hauria de votar al PP o a Ciudadanos, que l’han espoliat i ultratjat.

A més, patriotisme és el contrari de submissió cega. En democràcia criticar al govern és una obligació més que un dret, perquè tots han d’estar alerta contra els abusos del poder, tot el contrari del que es fa aquí, on permetre un debat et porta a la presó.

I evidentment, un patriota no incita a les FFSS per que vagin a atonyinar iaies mentre voten en sabatilles, ni se’n alegra de que ho facin. Per més que ho disfressin amb prebendes i ascensos, fa segles que això és només vilesa en el mon civilitzat.

PROU REPRESIÓ

AMNISTIA PRESOS POLÍTICS

AUTODETERMINACIÓ