La lliçó de Rosa Parks (català)

Rosa Parks detinguda

Rosa Parks era una afroamericana que va passar a la història de la lluita pels drets civils perquè, l’1 de desembre de 1955, es va negar a cedir-li el seient de l’autobús a un ciutadà blanc i traslladar-se a la part del darrere, com deia la llei d’Alabama.

En incomplir la llei, la policia se la va emportar a presó. Davant del jutge va dir que estava molt cansada, perquè s’havia passat tot el dia planxant, i no li va donar la gana acatar una llei absurda i discriminatòria.

La protesta que es va iniciar no va tenir per objecte veure si el judici seguia o no els procediments legals, sinó posar de manifest que les lleis absurdes i discriminatòries han de ser derogades perquè hi ha lleis superiors, com no discriminar pel color de la pell.

En el judici al procés català no hem seguit aquest criteri i hem caigut en la trampa de valorar el procediment. En això hem fallat estrepitosament, als presos, als exiliats i als ciutadans que volen un país millor.

El que es va fer l’1-O va ser votar una proposta política debatuda en un parlament democràtic, en un estat que presumeix de ser una democràcia moderna i de que la sobirania popular serveix per alguna cosa, el que hauria d'implicar que posar urnes no és cap delicte.

Els únics delictes de l'1-O

Si la Constitució i la Llei sostenen el contrari, caldrà canviar-les perquè existeixen lleis superiors que diuen que la gent té dret a opinar i que una democràcia és una comunitat de ciutadans lliures, no una tirania embolicada en una bandera.

Al procés català no es van vulnerar aquestes lleis superiors, per això no cal valorar cap procediment, sinó exigir que es persegueixi l'únic delicte comés: que els ciutadans fossin atonyinats per uns corruptes que haurien d’estar a la presó, no liderant el país.

PROU REPRESIÓ

AMNISTIA PRESOS POLÍTICS

AUTODETERMINACIÓ