Això ja no és Espanya

Franco sempre va amençar Joan Carles de fer rei al seu cosí Alfons. 

Molts creuen que el franquisme va acabar amb la mort del dictador i que la Transició va portar l’anhelat canvi polític, tal com prediquen els partits majoritaris. Analitzem si va ser així o si va quedar tot lligat i ben lligat.

El dictador va triar el model d’estat que devíem tenir, una monarquia, i va escollir un rei concret, que no era ni el legítim hereu de la corona, sinó algú que li va semblar més idoni per acomplir els seus plans i al que va estar amenaçant de no nomenar-lo fins al final.

A canvi de preservar el seu llegat, de no investigar-lo ni jutjar-lo, els seus còmplices i hereus ens van permetre, sota amenaces descarades d’un nou cop d’estat, tenir una constitució que parla de sobirania popular, de llibertat i democràcia. 

Però ara sabem que la sobirania popular se la passen per l’Arc de Triomf si no els agraden els resultats, per això Puigdemont no és president de la Generalitat, no hi ha llibertat i l’expressió de la democràcia, posar urnes, es pena amb 13 anys de presó.

El que ha evolucionat és la forma de reprimir, primer va ser l’exèrcit, després les FFSS i ara fan servir jutges. L’últim ha estat la inhabilitació de Torra per la Junta Electoral Central, fins i tot sense tenir potestat per fer-ho.  

Per mi és evident que això ja no és Espanya, des que els colpistes de la Gran Traïció de 1936 la van destrossar per fer el seu “cortijo” particular, s’hauria de dir més aviat “El Corral del Caudillo”, que es el que segueix essent.

Com la paraula “corral” té diversos significats triïn vostès el que més els agradi, ja que aquí hi ha molta gent muntant numerets i palmers aplaudint, però també guineus robant ous a les gallines i sobre tot fa una pudor que tira enrere.  

PROU REPRESIÓ

AMNISTIA PRESOS POLÍTICS

AUTODETERMINACIÓ