![]() |
Isabel Díaz Ayuso intentant tapar la seva incapacitat amb banderes |
La primera, que és la que jo prefereixo, te a veure amb una cançó dels anys 60 i 70 (que avui no seria popular per ser políticament incorrecta) que deia: “Em vaig casar amb un nan per fer-me un tip de riure”.
Amb això vull pensar que els madrilenys eren plenament
conscients de que triaven a una illetrada pel càrrec, una inexperta en tot
perquè no ha viscut fora de l’ombra del partit, però que ho assumien per la
diversió que podia portar—los.
M’agrada pensar que la van nomenar per riure’s
d’ella quan expliqués que la seva experiència laboral era coordinar el compte
de twitter del gos d’Esperanza Aguirre. Quelcom semblant al que deia la cançó de
que al baixar del llit el pobre nan queia de cap a la gibrelleta.
Si els sembla massa cruel els explico l’altra
teoria que em ve al cap, i que considero molt pitjor, perquè suposa que els
madrilenys ni siquiera la van triar sinó que va ser nomenada pel president del
PP, Pablo Casado.
Com Casado és un incompetent, tant incapaç d’acabar la carrera que el partit va tenir de regalar-li el títol, és un insegur perquè sap que ocupa un càrrec pel que no te ni preparació, ni experiència, ni capacitat.
I aquestes persones tenen tendència a rodejar-se
de gent més incompetent que ells, per
que no els facin ombra, i per això va nomenar a Díaz Ayuso. El pitjor és que m’imagino
que aquest serà el perfil dels nomenaments de Casado si arriba a manar algun dia. Estem avisats.
PROU REPRESIÓ
AMNISTIA PRESOS POLÍTICS
AUTODETERMINACIÓ
No hay comentarios:
Publicar un comentario