Que ve el llop (català)

Tamara i Adrià Carrasco

 Que ve el llop!, havia cridat el nen tantes vegades que al final no el van creure, precisament quan va venir de veritat i se’l va menjar sense que ningú hi anés per ajudar-lo.

A l’estat li està passant el mateix que al nen del conte, perquè ha tibat tantes vegades de l’argument del terrorisme (el PP el segueix emprant electoralment) que està a un pas de que no els cregui ningú.

Les últimes han estat els casos d’Adrià i Tamara Carrasco, acusats de terroristes, alguns mitjans de comunicació els van comparar amb les SA nazis i part de la caverna mediàtica anunciaven vincles amb partits independentistes per il·legalitzar-los.

Al final tot ha estat una altra campanya fictícia mes, orquestrada per la Guardia Civil i alguns jutges, que ho retorcen tot perquè creuen que Espanya es defensa prostituint-la i robant-li la dignitat.

I clar, al final un ja dubte de tot, perquè si aquests son els mètodes i maneres suposadament en democràcia, com serien en plena dictadura?

El GAL, terrorisme d'estat

Ja no es tracta només de les tortures de la caserna d’Intxaurrondo, ni del GAL o l’assassinat de Lasa i Zabala, que es va perpetrar per vergonya de tots els espanyols de be, sinó d’unes actuacions judicials que destrossen vides amb la mateixa contundència.

Per això ja no es pot creure a un estat que acusa de terrorisme, de sedició o de trencar Espanya, amb la mateixa alegria que qualsevol es pren una cervesa al bar.

El debat d’idees sempre enriqueix i proporciona noves solucions a problemes comunes, i només un estat autoritari el rebutja, criminalitza a qui pensa diferent i el reprimeix.

Les urnes sempre son positives en aclarir el que prefereix la majoria i només un estat histèric rebutja que es voti i munta un circ per un referèndum com l’1-O.

PROU REPRESIÓ

AMNISTIA PRESOS POLÍTICS

AUTODETERMINACIÓ